21.02.2012 - 13:12
La Marta Puig és catalana i té 32 anys. Potser pel seu nom no la reconeixeu, perquè s’amaga darrera la identitat de Lyona Alyona. Es defineix al seu compte de Twitter com a “enginyera de contes i poemes”. Realitza, dissenya i dirigeix videoclips per projectes d’artistes nacionals i internacionals. Actualment, tenir un vídeo musical signat per la Lyona és tot una gesta. Amb ella, la música il·lustrada s’eleva a la màxima categoria i, per això, té un munt de seguidors d’allò més fidels que esperen amb candeletes els seus nous projectes.
Us presentem la Marta en una entrevista a partir del títols dels seus treballs:
– Mi realitat, la teva. Explica qui és la Marta Puig.
– Visc davant d’un ordinador, si no estic maquetant, estic muntant videos. Quan tinc temps lliure m’escapo al cine o a prendre alguna cosa amb els amics. Gaudeixo treballant i treballo gaudint. Intento que sempre sigui com un joc. Tinc 32 anys i no em plantejo el futur, visc el dia a dia.
– Què has fet en els últims sis dies?
– Rodar un spot per l’obra de teatre de “El Mercader de Venècia” que s’ha estrenat al TNC, i rodar un videoclip per Amaral.
– Què ha canviat la Marta d’avui a la de l’any 1999?
– Buf.. doncs no massa, suposo que més físicament que mentalment. De vegades encara penso que tinc 18 anys. Crec que fins i tot sóc menys responsable que aleshores.
– Momento cero abans de fer un videoclip. Com comences a crear?
– Escolto la cançó, i deixo portar-me per ella, de la primera imatge que m’evoca intento extreure’n una història.
– Segur que preparar un bon videoclip és més difícil que fer un pollo frito. Quina és la recepta?
– No hi ha recepta. Mai segueixo cap norma, m’agrada el caos, i deixo que les coses flueixin. A vegades preparo molt els videos i d’altres els improvitzo totalment, depenent de la idea, de la dificultat, del temps…
– Lucha de gigantes: Barcelona és una ciutat amb molta competència ‘creativa’…
– Jo no la noto. Tampoc em bellugo massa. Sempre treballo amb el mateix equip.
– Quines variables (econòmiques, logístiques, etc) intervenen en un vídeo?
– L’econòmica és bastant primordial, depenent del pressupost, em plantejo una manera de rodar o una altra. Però mai es una variable que em faci dir que no. Si la cançó m’agrada faig el video, si no, no. Perque aleshores és impossible que m’inspiri res.
– Segundo asalto: com es fa el salt de fer vídeos a artistes locals a crear per Ezra Furman i Kakkmaddafakka?
– Doncs va ser gràcies al Jorge Gosálbez, de Menos Que Cero, que organitzen concerts al bcnmusichall. Tenia ganes de fer videos acústics amb els artistes que portava a tocar a Barcelona, m’ho va proposar i no vaig dubtar-ho.
– La gran sensación d’acabar un gran projecte. Amb què l’has sentit per últim cop?
– Doncs a l’acabar el conte de “Yo mataré monstruos por ti”. Van ser bastants mesos de feina, i veure’l per fi imprès va ser increïble.
– Es segueixen ‘modes’ en aquest universo infinito audiovisual?
– Sí, és clar. És normal, no podem evitar que tot el que veiem ens influeixi d’alguna manera, inconscientment o conscient.
– Quina tècnica audiovisual encara no has fet i t’agradaria fer?
Ui moltíssimes, però m’encantaria fer més coses amb animació 2D.
– Què és el que val la pena de veritat quant a software d’edició audiovisual?
– Per mi el Final Cut, no faig servir masses més programari, sóc més de fer els trucs al rodatge.
– Quan eres petita t’agradava remenar entre tots els botons de la càmera dels pares?
– De fet, de petita els reis ja me’n van portar una, després que demanés una càmera gegant amb magnetoscopi inclòs al meu tiet per fer un ‘remake’ de Poble Nou.
– Un exemple de noche reversible?
– Uau. N’hi ha moltíssimes, però en recordo una del 2005 a Berlín. Va començar tirant una copa de vi contra el mur i va acabar veient sortir el sol sobre la ciutat nevada des d’un tren enlairat.
– Te hiero mucho o t’estimen molt?
– Doncs la veritat és que em sento molt estimada.
– Si tinguessis mil orelles què t’agradaria escoltar moltes vegades?
– Aha han vuelto…els del PP per governar. Com faries el seu videoclip?
– No el faria.
– El mundo es mejor quan…
– Estàs dins d’un cinema.
– Allí donde solíamos gritar. Quin és el lloc idoni per desfogar-se?
– En el meu cas, un rodatge.
– Habrá salida per la crisi?
– Segur que sí.
– Confessa: club de fans de John Boy potser no. Però de quin grup ets molt fan?
– Ui, de molts! Ho vaig ser de Blur, Suede, Pearl Jam, Placebo, ara mateix de’n Jarvis Cocker.
– Avui sí, què faràs després d’aquesta entrevista?
– Faré monstruitos amb pasta de fimo.
Enllaços
Array
Array
