21.02.2012 - 08:00
L’Eurogrup finalment ha aprovat el segon rescat de Grècia. Després de més de tretze hores de negociacions, els ministres d’Economia de la zona euro han acordat finançar un paquet d’ajuda per a Atenes de 130.000 milions d’euros, i que exigeix una reducció del deute de fins eal 120,5% del PIB per l’any 2020. A més, l’acord preveu que la banca privada assumeixi més pèrdues de les que havia acceptat inicialment. Els bancs hauran de perdonar a Grècia 100.000 milions d’euros, un 53,5% del valor nominal dels bons actuals, tres punts i mig per damunt del pactat a l’octubre. En canvi, Grècia perd sobirania i la ‘troika’ del Consell Europeu, el Banc Central Europeu i l’FMI reforçarà ‘substancialment’ la seva tasca a Atenes per controlar-ne la despesa.
‘Avui a la nit hem comprovat que marató és realment una paraula grega’, ha fet broma el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris de la Unió Europea, Olli Rehn, en la conferència de premsa posterior a la reunió de Brussel·les. In extremis i a altes hores de la matinada, com ja comença a ser la norma en la crisi del deute europeu, els ministres de l’Eurozona han acordat de matinada pagar el segon rescat a Grècia. Finalment, l’Eurogrup ha aconseguit negociar més pèrdua del sector privat, que ha permès mantenir les previsions de deute grec per al 2020 al 120% del PIB. Durant el cap de setmana, diverses informacions apuntaven que, si no es feien canvis a la proposta de rescat, en vuit anys Grècia se situaria amb un deute del 129% del PIB.
Amb això en ment, els ministres europeus haurien pressionat per aconseguir que la banca privada assumeixi més pèrdues. Finalment, els bancs condonaran el 53,5% del valor nominal dels bons actuals, cosa que suposa més d’un 70% del seu valor net. La subhasta per a la participació voluntària dels bancs en aquest procés començarà aviat, segons que han indicat fonts de Brussel·les. Els membres de l’Eurogrup també han acordat una rebaixa dels tipus d’interès del préstec a Grècia, per donar oxigen a Atenes.
L’acord també preveu que la ‘troika’ (la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu-)incrementi de manera ‘substancial’ la presència a Grècia per supervisar la implementació de les retallades i les reformes exigides pels socis europeus i garantir que s’apliquin ‘d’acord amb el calendari, i completament’. Els ministres de l’euro també han explicat en el comunicat que Grècia promourà en els propers dos mesos la introducció a la seva constitució d’un límit de dèficit i deute.
El president de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha defensat l’acord i ha indicat que suposa una ‘ajuda sense precedents’ i una ‘reducció molt significativa del deute’. Juncker ha dit que l’acord inclou ‘esforços significatius del sector públic i privat’. El president del Banc Central Europeu, l’italià Mario Draghi, ha definit el pacte com un ‘molt bon acord’. En declaracions a la seva sortida de la reunió de l’Eurogrup, Draghi ha dit que la implementació dels compromisos de Grècia s’haurà de seguir de prop.
Amb tot, l’acord neix enmig de dubtes. Un informe secret de la ‘troika’ alertava que el deute de Grècia podria disparar-se fins el 160% el 2020, una xifra desorbitada i molt lluny tant de les primeres previsions de Brussel·les, del 120%, com del 120,5% acordat finalment. D’acord amb l’informe, filtrat dilluns per l’agència Reuters i el diari ‘The Financial Times’, les mateixes mesures d’austeritat aplicades per Atenes, per una banda, i els incompliments del país amb algunes reformes, per una altra, podrien aprofundir la recessió i augmentar el deute. De fet, el text apuntava que Grècia ‘podria necessitar una ajuda financera prolongada’, un eufemisme per dir que el país hel·lè necessitarà més diners europeus en el futur. Segons el text, Grècia hauria de demanar un rescat de 245.000 milions d’euros dels seus socis a la UE si entrés en aquest escenari.
