20.02.2012 - 17:11
Avui s’ha fet a l’Arxiu Nacional de Catalunya el primer lliurament als propietaris legítims dels documents espoliats pel franquisme: els primers catorze que van demanar-ho. La Comissió de la Dignitat convida els interessats a participar en aquest ‘acte de justícia, que posa fi a una acció de la dictadura’. L’acte de devolució ha estat presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha lamentat que hi ha massa documents que encara són a Salamanca i que no han tornat a Catalunya, ‘cosa difícil d’entendre per tots els que estem aquí’.
Els treballs de selecció i descripció de les unitats documentals han permès identificar i digitalitzar fins a dia d’avui un total de 85 fons documentals de particulars, partits polítics, sindicats i associacions diverses. Es tracta bàsicament d’estatuts, carnets dels militants, fitxers, actes de reunions i butlletins, entre d’altres tipus de documentació. Són tots aquells documents que van ser espoliats a privats durant el franquisme, al marge dels arxius que van ser manllevats de la Generalitat republicana.
De moment un total de 14 famílies, partits o sindicats han pogut acreditar la propietat dels documents. La resta tenen temps fins el gener del 2013 per demostrar que la documentació els pertany. S’han lliurat arxius a Helena Cambó, filla de Francesc Cambó; Teresa Rovira, néta d’Antoni Rovira i Virgili; Elianne Pàmies, filla de Josep Pàmies i Mercè Romeva, filla de qui fou diputat d’Unió Pau Romeva.
L’actual president d’ERC, Oriol Junqueras, ha recollit els documents que pertanyen al seu partit; el diputat al Parlament d’ICV Jaume Bosch ha recollit els documents que van ser confiscats al PSUC. El secretari general d’UGT, Josep Maria Alvarez, ha estat l’encarregat de rebre els fons del seu sindicat.
La Comissió de la Dignitat ha convidat els interessats a participar en aquest ‘acte de justícia que posa fi a una acció de la dictadura i que restitueix a les víctimes allò que els varen requisar’. I la comissió manifesta en un comunicat que l’esdeveniment és de d’una ‘gran transcendència perquè és el primer objectiu de la reivindicació de retorn’.
‘Si bé aquest acte és fonamental, hem de remarcar que encara s’han de tornar a Catalunya molts documents: una quarta part dels deguts als particulars que es conserven’, segons la Comissió de la Dignitat. Per això diu que mantindrà la lluita fins a l’arribada de l’últim paper a Catalunya i al País Valencià’.
‘Tots ens hem de felicitar d’haver assolit aquesta fita que honora i demostra la solidesa democràtica del nostre poble’, conclou el comunicat.
Enllaços
Array
