03.02.2012 - 17:16
José Luis Rodríguez Zapatero s’acomiada de la direcció del PSOE, en el 38è congrés (vídeo en directe), que comença avui i que durarà tot el cap de setmana. Zapatero fa un discurs de comiat, en què, tot i fer una fugaç autocrítica sobre la gestió econòmica, ha atribuït la greu crisi econòmica que pateix l’estat espanyol a ‘esdeveniments globals i europeus’. ‘Hi ha fets que depenen de coses que no tenim a l’abast de la mà’. En aquest congrés, els ex-ministres Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba són els dos candidats a rellevar Zapatero.
Zapatero ha reconegut que l’economia espanyola patia una sèrie de debilitats, amb un excés d’endeutament privat, amb massa poca productivitat, amb un relaxament de la facilitat financera i deixant, des de mitjan anys noranta, que la construcció fos el motor de creixement. Però ha insistit que si no hi hagués hagut la crisi a Wall Street, primer, i la situació de Grècia no hagués estat crítica, la crisi a l’estat espanyol no hauria estat tan profunda i greu com ho és ara.
El llegat de Zapatero
L’ex-president espanyol es veu obligat a cedir la cadira després d’una segona legislatura al govern marcada per la crisi i les promeses incomplertes. D’entrada, va cedir la candidatura a la presidència del govern a final de 2011 a Alfredo Pérez Rubalcaba, després que Chacón es desdís de presentar batalla per les poques opcions que tenia de guanyar. Rubalcaba va treure els resultats més dolents que es recorden del partit a l’estat espanyol. I Chacón, com a candidata a Catalunya, va passar dels 25 diputats del 2008 a 14, superada per CiU per primera vegada a la història.
Chacón o Rubalcaba
Ni Chacón ni Rubalcaba no són cares noves de la política espanyola. Si bé Carme Chacón vol mantenir la bandera de ZP, Rubalcaba és el màxim representant del socialisme espanyol que va fer la transició.
La batalla entre la continuïtat del ‘zapaterisme’ i la continuïtat del ‘felipisme’ -per Felipe González- es resoldrà demà a migdia (12.30) amb la votació del plenari, format per 972 delegats territorials, dels quals 956 tenen dret de vot. El guanyador tancarà diumenge el congrés després de la votació dels òrgans ‘federals’ del partit. Tots dos candidats arriben a la vigília de la votació assegurant que tenen plenes opcions de guanyar-la i hom calcula que hi ha uns 80 delegats indefinits. La majoria de les direccions territorials del partit han evitat definir-se a favor d’un dels dos candidats. La delegació andalusa, la més nombrosa de totes, tampoc no ha definit preferència i pot decantar les opcions d’un o altre. Tothom vol preservar les bones relacions amb el candidat guanyador en una confrontació que s’ha presentat més igualada del que hom preveia d’entrada.
La davallada electoral i la manca de lideratge fan d’aquest congrés un dels més importants de les últimes dècades del socialisme espanyol. Però el debat sobre la renovació d’idees i de projecte ha quedat tapat i ha estat escombrat per una estratègia de cacera del delegat pels dos candidats. En aquest mateix sentit, el PSC ha mantingut un silenci absolut sobre aspectes que han estat de màxima actualitat en l’agenda catalana. Hom diu que el silenci ha estat la manera d’oferir a Chacón una campanya tranquila sense haver-se de posicionar en aspectes que la podien perjudicar. Però lluny d’això, Chacón ha optat per marcar un clar perfil espanyolista i per fer-se perdonar els origens catalans. Les declaracions aquesta mateixa setmana contra el pacte fiscal i el concert econòmic han estat l’última prova de lleialtat a la visió tradicional centralista del PSOE.
Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array
