05.12.2011 - 06:00
El partit governamental Rússia Unida ha aconseguit el 49,5% dels vots en les eleccions legislatives russes, amb un 95% dels vots escrutats. En segona posició hi ha el Partit Comunista de la Federació Russa, amb un 19,1% dels vots; el segueixen Rússia Justa, amb un 13,2%, i el Partit Liberal Demòcrata de Rússia, amb un 11,6%.
Amb aquestes dades, encara provisionals, el partit de Vladímir Putin i Dimitri Medvèdev obtindrien 238 escons d’un total de 450, perdent a majoria qualificada de dos terços que li permetria modificar la constitució sense haver de pactar. Tots dos ja han reconegut que hauran de recórrer a pactes. Cal recordar que en les eleccions del 2007 el partit de Putin va rebre el 64,30% dels vots i 315 diputats.
Denúncies de frau electoral
Les pàgines web d’alguns mitjans independents van deixar de funcionar ahir, i les eleccions es van fer enmig de denúncies per frau electoral. El Partit Comunista i Rússia Justa van denunciar força irregularitats electorals i van amenaçar de fer sortir els seus partidaris al carrer en cas de frau electoral.
Com que per a entrar al parlament cal obtenir, pel cap baix, el 7% dels vots, actualment tan sols hi ha quatre formacions que en formin part: Rússia Unida, el Partit Comunista de la Federació Russa, el Partit Liberal Demòcrata de Rússia (ultranacionalista) i Rússia Justa (d’esquerra).
Putin i Medvèdev s’intercanvien al poder
El parlament sorgit de les eleccions del 2007 era format per 315 diputats de Rússia Unida (70%), 57 del Partit Comunista (12,7%), 40 del Partit Liberal Demòcrata (8,9%) i 38 de Rússia Justa (8,4%). Vladímir Putin, com a candidat de Rússia Unida, va esdevenir primer ministre, càrrec que ja havia ocupat del 1999 al 2000.
Putin també va ser president rus del 1999 al 2008, quan va traspassar a Medvèdev el càrrec, per la impossibilitat constitucional de presentar-se a un tercer mandat el 2008. Amb el nou intercanvi de càrrecs entre Medvèdev i Putin (acordat per l’últim congrés de Rússia Unida), aquest últim és el màxim aspirant a les presidencials del 4 de març propvinent.
El partit de Putin i Medvèdev domina l’escena política des de fa una dècada i s’ha perpetuat en el poder tant amb el suport de les urnes com amb un seguit d’artificis legislatius. Ara, la crisi econòmica mundial sembla que ha començat a erosionar aquest suport. En efecte, al novembre els sondatges donaven a Rússia Unida un 56% dels vogts, dotze punts menys que no un mes abans.
