La complicada quotidianitat de la pau, focus de sis periodistes

  • S’estrenen els dos primers capítols de la sèrie 'Després de la pau': sobre Bòsnia i el Líban

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
29.11.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Periodisme de pau, heus ací com sis joves periodistes expliquen què han anat a fer a països que han signat un acord de pau després d’una guerra: hi han parlat amb la gent per demanar-los si conviuen amb l’enemic, i com; si perdonen, si recorden. Els primers capítols de la sèrie ‘Després de la pau‘ són sobre Bòsnia i el Líban.

Ara, el material audiovisual vol ser tant sols una part d’un projecte més vast, el de debatre sobre la qüestió. I de fet, els assistents a l’estrena dels documentals a Sant Feliu de Llobregat, sí que van discutir-ne; també van parlar-ne, ahir, els que van anar al Col·legi de Periodistes.

Una casa esbalandrada fa costat, al cor de Beirut, capital libanesa, als gratacels que volen simbolitzar el nou temps de pau. La casa, senyal ben visible de la guerra civil que assolà aquest país del Pròxim Orient durant quinze anys (des del 1975), va merèixer l’atenció d’una arquitecta que obrí una campanya per conservar-la i ha aconseguit que s’hi fes un museu d’aquest període històric. Per ella, la casa és un record de la guerra libanesa.

Aquest és un dels casos del documental ‘Líban, un pacte de silenci’, pensat per a fer veure que els efectes de la guerra perduren en la població després de l’acord de pau signat per tots els grups socials. En són els autors Iolanda Parra, Gemma Garcia, Ana Alba, Sergi Picazo, Carlos Castro i Oriol Andrés, inscrits als grups de periodistes Contrast i Fora de Quadre.

Un dels altres documentals ja presentats de la sèrie ‘Després de la pau’, produït pels periodistes susdits, és ‘Bòsnia, la pau dividida’.

‘Els periodistes tirem pel conflicte i ens descuidem de la convivència’

‘Els mitjans de comunicació acostumen a seguir, sovint amb profunditat, les guerres, però es descuiden de seguir la pau –explica Sergi Picazo–. Tirem més pel conflicte, l’espurna, la violència, perquè són coses que trasbalsen la quotidianitat, i, en canvi, ens descuidem d’explicar coses com el diàleg, la convivència.’

‘Doncs bé, el periodisme per la pau, mira de posar l’accent sobre aquestes altres qüestions, aquesta realitat quotidiana que funciona.’ És, en efecte, el concepte ‘periodisme per la pau’, del professor de la UAB Xavier Giró, que va inspirar aquests professionals a tirar endavant aquest projecte.

Els reportatges, una eina de debat

La intenció final del projecte és, principalment, de fomentar el debat sobre la pau. ‘Els reportatges són una eina’, recalca Gemma Garcia, i volen que serveixin per ‘sensibilitzar en la pau, educar-hi, i que tinguin un efecte polític i social’. És per aquesta raó que les projeccions van seguides d’un debat. Després de la projecció al Col·legi de Periodistes, destinada a periodistes i entitats que treballen per la pau, se’n faran a l’Espai Fontana de Gràcia (14 de desembre), a la UAB, en el marc d’un màstrer de la pau, (15 de desembre) i a l’Ateneu Popular dels Nou Barris (19 de gener).

També hi ha ha previst de projectar-los a Igualada, Manresa, Santa Coloma de Gramenet i València, i a ciutats de fora, com ara Beirut, Berlín i Sarajevo. Així mateix, els autors s’ofereixen a presentar-los a les escoles. El 14 de desembre, per exemple, el projectaran per a 150 alumnes de l’escola Frederic Mistral de Barcelona.

Ruanda i Guatemala, pròxims documentals

La feina, tanmateix, no acaba pas amb aquest parell de documentals sobre Bòsnia i el Líban. De fet, els autors ja treballen en dos capítols més, sobre Ruanda i Guatemala. I tenen en perspectiva l’Argentina, Cambotja i Sud-àfrica. Països molt diferents i que han arribat a la pau per camins molt diferents. En són ben conscients: ‘Expliquem el procés de memòria, de reconciliació, de veritat i de justícia de cada país separadament, sense jutjar-los ni comparar-los, precisa Picazo: ‘Cada país, cada cultura, cada religió, té una incidència pròpia en aquest camí vers la pau’, i és justament això que ‘Després de la pau’ pretén explicar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any