26.11.2011 - 10:26
‘S’explicava que de la crisi en tenia la culpa una crisi planetària i universal, però els economistes sabem que és una mentida, una manera d’amagar la realitat. A la Terra els excedents d’uns es compensen amb els dèficits d’uns altres, a nivell planetari els comptes estan equilibrats’. Així de contundent i clar parla Eduard Punset (Barcelona, 1936), l’autor de divulgació científica més llegit de l’estat i que ara ha publicat ‘Viaje al optimismo’ (Destino), un manual per aprendre a encarar la vida amb optimisme en aquests temps de crisi que vivim. Diu que hi ha tres grans descobriments científics que avalen aquest optimisme ‘anirà aflorant’, i que ‘ara sabem que és millor un amic que un fàrmac’.
‘Per primera vegada ara sabem la diagnosi, sabem perquè estem com estem i aquest és el primer requisit per poder solucionar la crisi’. Conegut com a divulgador científic, però format en Dret i Economia, Eduard Punset ha assegurat que ‘mentre no diagnostiques bé una situació, evites que et puguin atribuir la culpa del que està passant’.
Punset és optimista, precisament, perquè ‘per primera vegada’ se sap la raó de la crisi: ‘L’assetjament dels mercats i el que està patint el deute, ha estat tan bestial i abrupte que la gent ha hagut de buscar la raó del que està passant i ha vist que no és una crisi planetària, sinó la d’uns pocs països que es van endeutar excessivament’. La base d’aquest optimisme són tres grans descobriments científics. El primer, el que ha demostrat que ‘la intuïció és una font de coneixement tan vàlida com la raó, perquè en l’inconscient es produeixen una sèrie de processos cognitius d’una complexitat no igualada per la consciència’.
La segona, la descoberta per una científica anglesa que a través de ressonàncies magnètiques es va adonar que ‘es pot alterar, no sols les idees, sinó el cervell i, per tant, la programació cerebral i genètica d’una persona en base de l’experiència individual’. Segons Punset, això ha obert la porta a la personalització de la medicina i l’educació.
La tercera raó per la qual Punset es mostra optimista és que ‘s’ha descobert la finestra del temps i ara se sap quan s’han de fer les programacions i els canvis adequats’. Per exemple, se sap que és entre els 4 i els 10 anys quan ‘s’ha de disseminar la gestió de les emocions i això només es pot fer amb molt d’afecte, de manera que la gent li quedi curiositat pel futur’.
Més prevenció sanitària, menys fàrmacs
‘Quan generalitzes les prestacions sanitàries, que afortunadament és el que es va fer perquè tothom té dret a un tractament igual, es col·lapsen molt sistemes perquè no s’ha fet res en polítiques de prevenció’. Segons Punset, ‘anem cap a un canvi de sistema, cap a un sistema que serà més bo del que era el d’abans en quant a la satisfacció de demandes, però que es farà d’una altra manera’.
El divulgador científic ha recordat que l’esperança de vida augmenta 2,5 anys cada dècada: ‘Qui pot tenir algun dubte que aquest serà el segle de la redistribució del treball i no el de la redistribució de la riquesa, mal feta, del segle passat?’, s’ha preguntat. Segons Punset, alguns científics alemanys suggereixen al seus governs que redueixin la jornada laboral a la gent a partir dels 30 anys perquè es dediquin a la família i al coneixement, a canvi que treballin més anys.
D’una altra banda, Punset ha assegurat que ara se sap la influència de l’estat anímic de les persona (més d’un 20% de les persones del món occidental ha estat sola en situacions de salut greus, segons el divulgador): ‘Sabem que és millor un amic que un fàrmac, no explotem les possibilitats de millora de l’estat anímic, la validesa del qual és sempre dubtosa’, ha dit.
‘La constatació del fet que qualsevol temps passat va ser pitjor, és el que ens fa veure ara que, amb l’extensió de l’esperança de vida, hi ha vida abans de la mort i ens dóna l’oportunitat de rendibilitzar aquesta vida de la que ara en som conscients’, ha assegurat. A més, en paraules de Punset, ‘la percepció del temps anirà canviant, des d’una percepció divisòria, accidentada i ràpida, a una percepció més geològica del temps’.
Finalment, Punset també ha reflexionat sobre els joves i les poques oportunitats que tenen avui dia: ‘És una desgràcia no haver assumit la joventut en el lideratge en temps de crisi, i no em refereixo només als governs, sinó també a les empreses, les fundacions… vivim un retard que fa por’, ha advertit.
