30.08.2011 - 17:01
El govern català, reunit per primer cop després de les vacances, ha expressat una oposició frontal a la reforma de la constitució que avui ha superat el primer tràmit parlamentari. D’altra banda, ha confirmat que presentaran una llei d’estabilitat pressupostària al parlament, amb la intenció d’aprovar-la abans que el congrés espanyol doni llum verda a la llei orgànica que deriva del pacte entre el PSOE i el PP i que fixa el sostre de dèficit per a les comunitats autònomes. La intenció del govern és, com ja van avançar alguns dels seus representants la setmana passada, que singularment fixi el sostre de dèficit per Catalunya. Homs ha explicat que el govern donarà a conèixer els pròxims dies els detalls de la llei.
El portaveu del govern, Francesc Homs, ha explicat que la reforma ‘no serveix per donar estabilitat als mercats, va en contra de l’autogovern i no afavoreix el creixement econòmic’. I és que el govern no troba just que s’exigeixi més a les comunitats autònomes que no pas a l’estat i critica la forma com s’ha fet la reforma. ‘Nosaltres volem decidir des del parlament, que és el que veníem fent des de fa 30 anys’, s’ha queixat Homs.
Homs s’ha queixat de la lentitud del procediment legislatiu i ha indicat que no sap si tindran temps perquè entri en vigor abans d’acabar l’any. ‘S’aprovarà tan aviat com es pugui, tot el que ens permeti la tramitació’, ha indicat. Homs ha explicat que s’haurà d’aprofitar el marge que jurídicament doni la reforma de la Constitució i ‘el temps que representa que ells no hagin aprovat la llei orgànica’. De fet, ha recordat que ja hi ha un acord amb el PPC per presentar una llei d’estabilitat pressupostària. ‘El que no farem és esperar a què ens dictin com ha de ser aquesta llei a Madrid’, ha remarcat.
El congrés espanyol aprova la tramitació de la reforma constitucional
La reforma constitucional pactada pel PSOE i el PP ja ha superat el primer tràmit. Amb 318 vots a favor (de PSOE, PP i UPN), 16 en contra (IU, ICV, BNG, PNB, ERC, UPyD, Nafarroa Bai i el diputat Antonio Gutiérrez del PSOE) i dues abstencions (Coalición Canaria), la proposta ha estat presa en consideració. I per 319 vots i per 17 en contra s’ha aprovat que la tramitació sigui directa i de lectura única. Els deu diputats de CiU han abandonat l’hemicicle en el moment de la votació com a senyal de protesta argüint que amb aquesta votació s’ha trencat el pacte constitucional. Els grups tenen ara fins dijous a les 14.00 per a presentar-hi esmenes, abans no es voti, divendres, definitivament la reforma al congrés (restarà encara votar-la al senat la setmana que ve).
CiU: ‘Si la reforma tira endavant pot haver-hi un xoc de trens de conseqüències imprevisibles’
El PSOE i el PP han defensat fervorosament la reforma constitucional, mentre que la resta de partits han criticat amb duresa la reforma. El portaveu de CiU al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat un dels més durs, i ha dit que significa la ‘ruptura del procés constituent’, un procés en el qual el seu partit, ha recordat, va participar de manera decisiva. I ha dit que si la reforma tira endavant es pot produir un ‘xoc de trens de conseqüències imprevisibles’.
Duran també ha demanat un referèndum i ha exigit que la reforma fixi un sostre també per al dèficit territorial estructural entre les comunitats i l’estat; és a dir, el dèficit fiscal que escanya els governs del nostre país. El model alemany, al qual diuen PP i PSOE que s’han inspirat, sí que fixa un sostre del 4% de dèficit fiscal.
ERC: ‘No participarem d’aquesta farsa’
També ha estat molt dur el portaveu d’Esquerra, Joan Ridao, que ha qualificat de ‘farsa’ el procés de reforma i s’hi ha oposat frontalment. ‘Volen ser com els alemanys? Doncs redueixin el pressupost de Defensa un 40% com han fet ells’, ha reblat.
ICV impugna el procés i podria portar-lo al TC
Iniciativa i Izquierda Unida també han qualificat la reforma d’anti-democràtica i han impugnat el procés a la mesa del congrés. En cas que la impugnació sigui refusada, com molt probablement succeirà, el grup estudiarà de portar-la al Tribunal Constitucional, encara que només sigui emparant-se en raons de forma.
