27.06.2011 - 20:00
A rebuf de la caiguda del mur de Berlín (1989) i l’ensorrament de la URSS (1991), el 25 de juny de 1991 el vent de canvis fronterers va bufar als Balcans. Aquell dia, Croàcia i Eslovènia van declarar unilateralment la independència i van propiciar, així, la dissolució de Iugoslàvia. Arran de la declaració eslovena, avui fa vint anys l’exèrcit iugoslau va començar en aquella república una breu intervenció de deu dies que va deixar una setantena de morts i pocs danys materials. Acceptada de facto la independència, l’exèrcit iugoslau i les autoritats de Belgrad es van concentrar en Croàcia, on a diferència d’Eslovènia hi havia una important minoria sèrbia. La guerra, que va esclatar aquell mateix estiu, no va ésser tan efímera ni testimonial. Al contrari. Mentre Eslovènia s’afanyava a caminar cap a la Unió Europea (hi va entrar el 2004) i a situar-se entre els països més desenvolupats (és el 41è en renda per càpita, amb sols un 8,5% de desocupació), Zagreb no va aconseguir recuperar el control de tot el territori fins el 1998. I amb un cost altíssim: vint mil morts i més de sis-cents mil desplaçats a causa de les polítiques de neteja ètnica tant de les forces croates com sèrbies.
Coincidint amb el vintè aniversari de la declaració unilateral d’independència, la UE acaba de donar el vist-i-plau perquè Croàcia s’hi integri abans de l’1 de juliol de 2013. L’opinió pública croata, amb tot, és lluny de viure amb eufòria tant la notícia arribada de Brussel·les com l’aniversari de la recuperació de la sobirania. En una enquesta del diari Jutarnji List, per exemple, el 90% dels quatre milions i mig de croats expressaven aquest cap de setmana la sensació que ara viuen pitjor que no en el passat, tot i que no s’enyoren de l’antiga Iugoslàvia. I quant a la possibilitat d’integrar-se a la UE, un 55,3% dels ciutadans s’hi mostrarien a favor en un referèndum i un 34,8% en contra.
A més de l’important sentiment euroescèptic, abans de seguir els passos d’Eslovènia i d’esdevenir el vint-i-vuitè estat membre Croàcia encara ha de superar uns quants esculls tècnics amb les autoritats comunitàries. Amb tot, el gros dels deures, ja els ha fets. Una de les condicions indispensables per a negociar amb la UE era col·laborar, com s’exigeix a Sèrbia, amb el Tribunal Penal Internacional de l’antiga Iugoslàvia (TPI). En aquest sentit, els principals acusats de crims de guerra dins l’exèrcit croat ja han estat lliurats als jutges de l’Haia (Països Baixos). L’abril passat, per exemple, el general Ante Gotovina va ésser condemnat a vint-i-quatre anys de presó i Mladen Markač, a divuit anys, per crims de guerra i contra la humanitat en el marc de l’operació ‘Oluja’ (‘tempesta’) de reconquesta de la zona de la Krajina, ocupada des de la declaració de la independència fins el 1995 per forces secessionistes sèrbies. Un tercer acusat, Ivan Čermak, en va ésser absolt. De fet, només queda una persona en cerca encausada pel TPI: Goran Hadžić, l’antic president de l’autoproclamada República de la Krajina, desaparegut des del 13 de juny de 2001 amb la suposada complicitat de les autoritats de Belgrad.
Un altre serrell per tancar que podia dificultar el camí de Croàcia cap a la UE era la disputa territorial que mantenia amb el veí del nord, Eslovènia, a causa de la delimitació de les aigües de l’Adriàtic. Eslovènia i Croàcia mantenen des de 1991 una disputa per la sortida eslovena a aigües internacionals sense haver de passar per aigües territorials italianes o croates. El contenciós es va començar a encarrilar tot just fa un any, quan un 51,5% d’eslovens van acceptar la mediació internacional per a resoldre la qüestió dels tretze quilòmetres quadrats de territori i de sobirania de les aigües al golf de Piran.
Escletxa per al català a la UE
El procés de negociació d’adhesió de Croàcia a la Unió Europea pot representar, de retruc, una escletxa per a l’oficialització plena del català a les institucions europees. Això creuen els eurodiputats catalans Maria Badia, Oriol Junqueras, Ramon Tremosa i Raül Romeva que, en una petició feta pública el maig passat, van demanar al govern espanyol que sol·liciti l’oficialitat del català ‘bo i aprofitant que cal esmenar el Tractat de la Unió Europea per declarar el croat llengua de tractat i que, posteriorment, caldrà reformar el reglament 1/58 del Consell sobre el règim lingüístic per afegir-hi també el croat.’ ‘Com que l’oficialitat tant del català com del croat requereixen la unanimitat al Consell, instem el govern espanyol a condicionar, si calgués, l’oficialitat d’una de les llengües a la de l’altra’, hi diuen.
