14.06.2011 - 06:00
El polèmic Tribunal Constitucional va fer del tot evident ahir la crisi profunda que arrossega d’uns quants anys ençà. El vice-president del tribunal, Eugeni Gay, i dos magistrats més, Javier Delgado i Elisa Pérez Vera, van presentar a migdia la dimissió en senyal de protesta per no haver estat renovats (el mandat els caducava el novembre de l’any passat) i com a toc d’alerta seriós al congrés espanyol, que s’ha demostrat inoperant i incapaç de pactar el nous membres renovats. Poques hores després el president del tribunal, Pascual Sala, desestimava la dimissió dels tres magistrats argüint que no les podia acceptar pel volum de feina del tribunal i per la funció institucional que tenen tant el tribunal com els magistrats. Tots tres, per tant, dos de l’anomenat sector progressista (Gay i Vera) i un de conservador (Delgado), continuaran essent membres del tribunal a contracor.
Aquesta crisi, inèdita, revela una clivella més de les que esquerden aquest tribunal i l’estat d’acabament en què es troba. Cal recordar, entre més episodis recents, la polèmica sentència contra l’estatut, que va arribar amb quatre anys de retard, i el fet que els membres nomenats el 2001 pel senat no vagin poder abandonar el lloc fins el mes de gener d’enguany, quan ja feia més de tres anys que els havia caducat el mandat.
Eugeni Gay diu que li fa l’efecte de ser part d’un ‘tribunal segrestat’
Els tres magistrats arguïen en les cartes de renúncia que el mandat havia caducat el novembre de l’any passat i que ja havien complert amb escreix la seva funció. De les cartes dimissionàries, la més extensa i dura és la del vice-president (pdf), el català Eugeni Gay, en la qual diu que li fa l’efecte de ser part d’un ‘tribunal segrestat’. I recorda al president les moltes ocasions en què ‘de manera infructuosa’ ha insistit en la necessitat de complir el mandat constitucional i de ser rellevat del càrrec. ‘Lamentablement no s’ha arribat a fer’, diu Gay, que també deixa entreveure el seu ‘convenciment moral amb la reclamació de la Generalitat de Catalunya’, que durant la sentència de l’estatut va exigir la renovació dels magistrats del TC.
Un tribunal escapçat
El tribunal té en aquests moments una vacant, la de Roberto García Calvo, mort l’any 2008, que tampoc no ha estat coberta. En cas d’haver acceptat les dimissions, el Tribunal Constitucional fóra integrat per vuit magistrats, el mínim legal perquè pogués continuar treballant. I la composició seria la següent: cinc membres de l’ala progressista’ (Pascual Sala, Luis Ignacio Ortega, Adela Asúa, Pablo Pérez Trems i Manual Aragón) i tres de conservadors (Francisco Pérez de los Cobos, Francisco Hernando i Ramón Rodríguez-Arribas).
PP i PSOE es culpen mútuament de la crisi
Les reaccions polítiques no s’han fet esperar. PP i PSOE, que s’han sentit interpel·lats directament com a corresponsables de la crisi, per no haver estat capaços d’acordar la renovació dels mandats caducats, continuen atacant-se i culpant-se recíprocament de la situació d’incertesa i de paràlisi del tribunal. La secretària general del PP espanyol, Dolores de Cospedal, va arribar a relacionar ahir aquestes renúncies amb la ‘deriva del govern de José Luis Rodríguez Zapatero’ i va insinuar que ‘la sentència sobre Bildu podia tenir a veure amb les renúncies’. Ara, el secretari d’organització del PSOE, Marcelino Iglesias, va demanar responsabilitat al PP per a arribar a un acord per a renovar tribunal: ‘Ha d’entendre d’una vegada que cal cooperar i col·laborar en la renovació.’
Pel portaveu de CiU al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, la dimissió dels tres magistrats hauria ‘d’avergonyir el PP i el PSOE’: ‘Com ja vam dir en el procés previ a la sentència de l’estatut, la no-renovació dels membres del TC per mandat constitucional, quan han acabat la funció encomanada, és una vulneració de la constitució.’
