26.03.2010 - 06:00
‘M’agraden els llibres que es poden obrir per qualsevol pàgina. Potser perquè m’hauria agradat de ser escriptor d’almanacs. Els almanacs sempre et brinden sorpreses.’ Ho diu l’escriptor Xuan Bello (Paniceiros, Astúries, 1965), que acaba de veure traduïda al català ‘La neu i altres complements circumstancials‘, a l’editorial Adesiara.
Xuan Bello té una bella col·lecció de frases enginyoses. Heus-ne ací unes quantes:
• ‘La nostàlgia és la forma més desesperada de l’esperança.’
• ‘Sóc un lector impacient, encara que com a escriptor m’agrada de cultivar la paciència.’
• ‘Els llibres tenen alguna cosa de document de civilització.’
• ‘L’art de dir radica en la reticència, en l’art de no dir (es parla de la mort del meu pare en aquest llibre).’
• ‘Un escriptor ha de saber els seus defectes abans que les seves virtuts.’
• ‘Els llibres tenen alguna cosa de document de civilització.’
• ‘La cultura popular és posar l’alta cultura a l’abast de tothom.’
Segons Bello: ‘Els llibres s’escriuen després de ser escrits.’ I per què ho diu? A ‘La neu i altres complements circumstancials’, hi barreja gèneres diversos: ficció, assaig, poesia…, i això diu que confereix al llibre una rara unitat. Les proses del llibre, les va publicar a diaris, són anotacions de llibretes i dietaris… Són textos dispersos escrits en un període dilatat, del 2000 al 2006.
‘Al llibre hi ha una preocupació ètica per la llengua, parlo de literatura, també hi ha poemes i moltes elegies: per un món que es mor, per Eugenio de Andrade, per la mort del camp asturià…’
M’agraden els llibres en què es nota el pas del temps. A ‘La neu i altres complements circumstancials’ hi ha un home que envelleix i que va deixant enrere moltes coses. Proses plenes de malenconia? ‘En asturià tenim la paraula ‘señaldad’ per descriure aquest estat d’ànim, d’enyorança, de malenconia, fins i tot de soledat. ‘Un català és un ésser que s’enyora’, diu Pla. En canvi, els asturians som éssers que ens trobem a faltar a nosaltres mateixos.’ I clou: ‘Cada text del llibre és una finestra que indaga sempre per què passa el temps, per què perdem les coses.’.
En alguna de les proses veiem que Bello es veu obligat a defensar-se dels qui l’acusen de localista. I respon de la manera més senzilla, honesta i sincera: ‘Escric en asturià perquè sóc asturià.’
Xuan Bello diu que és molt catalanòfil de cultura. De fet, Bello va estar una època a Mallorca. I que admira Pla i Gaziel, i també Gabriel Ferrater. I que tot just anit rellegia Rosselló-Pòrcel.
