Notícies

Divendres  16.01.2009  06:00

La Fundació Ramon Llull s'eixampla

Per primera vegada quasi tots els territoris de parla catalana tenen un organisme comú

Men?ame
 

A la Fundació Ramon Llull ja hi ha representació de quasi tots els territoris de parla catalana (tan sols hi manca la Franja de Ponent). El vice-president de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ho considera un fet històric perquè, per primera volta, 'els territoris de parla catalana [de quatre estats] disposen d'un únic organisme comú per a la projecció exterior de la llengua catalana' (àudio). La reunió anual de la Fundació es va fer ahir a Andorra, que n'aixopluga la seu permanent.

Els reunits van aprovar la modificació dels estatuts, que ha permès la incorporació del Consell General dels Pirineus Orientals, de la municipalitat de l'Alguer i de la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, que engloba els ajuntaments de Sueca, Morella, Gandia i Vinaròs. Amb aquestes tres institucions, i les dels governs d'Andorra, de Catalunya i de les Illes Balears, ja són sis les que formen part de la Fundació.

De fet, el conseller de Presidència balear, Albert Moragues, va participar-hi com a membre de ple dret, atès que al desembre es va oficialitzar l'entrada de les Illes al consorci de l'Institut Ramon Llull. Ara, pel president de la Xarxa de ciutats valencianes, Joaquim Puig, la participació de la Xarxa serà transitòria, 'fins que la Generalitat Valenciana no es decideixi a entrar-hi', si bé es va declarar convençut que en un futur s'hi adheriria (àudio).

El president del Consell General dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin, va manifestar que la participació en l'organisme permetria 'd'anar més lluny' en les accions en favor de la llengua catalana, que 'ha de ser una llengua de cada dia i de prestigi'.

El ministre de Cultura andorrà, Juli Minoves, va explicar que aviat funcionarien la web i el canal Llull Televisió, que emetrà reportatges culturals preparats per les televisions dels sis territoris (àudio).

Finalment, el tinent-batlle de l'Alguer, Nunzio Pais, es va declarar satisfet de la participació, oimés que no responia a cap color polític, sinó a 'l'amor a la llengua i a la cultura catalana'. De fet, tots els representants territorials van recalcar que la Fundació Ramon Llull era una institució 'apolítica', dedicada a la projecció internacional de la llengua catalana.