20.06.2007 - 06:00
Angle editorial ha presentat dos nous llibres de poemes a la col·lecció Punts Cardinals: ‘De plata pur’, el tercer poemari del traductor i professor de la URL, Josep M. Fulquet, després de vint-i-sis anys sense publicar; i ‘La lluerna i l’escala’ del periodista Jordi Joan. El professor d’estètica Antoni Marí, que els ha presentats tots dos, n’ha dit que eren ‘poesia pura’, i n’ha destacat el llenguatge, ‘que dóna identitat’.Antoni Marí ha continuat: ‘En Fulquet, la llengua és la consciència absoluta de la carència, la consciència de la falta de tot. En la renúncia de tot, hi trobem la identitat. I Jordi Joan és el cas contrari, la seva és la poesia de l’exaltació, la poesia de la lluerna. L’un és la renúncia dels sentits, l’altre és l’afirmació dels sentits. Per això trobo que tots dos són eminentment autobiogràfics, per la relació que tenen amb el llenguatge.’ I ha conclòs: ‘Es tracta de dos llibres farcits de sentit, i recomano de llegir-los, perquè els lectors aprendran que la llengua catalana és esplèndida, que té la capacitat de dir, d’evocar, les idees i imatges més secretes.’
Josep M. Fulquet (Barcelona, 1948) ha explicat que el silencia de vint-i-sis anys ha estat volgut i propiciat perquè ‘el camí que seguia no era el que més convenia als meus interessos poètics. El primer llibre, ‘Perillosa riba’ i el segon, ‘Platges de temps’, que de fet era una continuació del primer, s’havien qualificat de ‘poesia de l’experiència’, una afirmació que em posava un interrogant: aquesta experiència s’inscrivia en la línia dels mestres anglesos o en la d’aquí, que es reduïa a un full de dietari?’ De fet, al pròleg, Fulquet és demolidor:’l’experiència en qüestió, s’inscrivia en la línia dels mestres anglesos —Auden, Frost, McLeish— o en la dels imitadors casolans, que redueixen la dita poesia a uns comportaments argumentals estereotipats (la beguda, la nit, la passió, el desig) i uns temes recurrents (la nostàlgia, la joventut perduda), degudament amanits amb alguna imatge surrealista i coronats amb un corol·lari filosòfic d’estar per casa?’
Fulquet ha explicat que volia transcendir l’experiència, perquè entén la poesia com l’entenia Carles Riba, com a objecte de coneixement. ‘D’aquí ve que hagin passat gairebé trenta anys entre els dos primers llibres i el d’ara. M’he pres uns anys sabàtics de reflexió ètica i estètica. No tenia pressa a publicar, tampoc no sé si en tornaré a publicar cap més. Sí que puc dir que tota l’experiència d’aquests anys és continguda a ‘De plata pur’, sempre partint de la poesia i del llenguatge que diu Antoni Marí, com a font de coneixement.’
Jordi Joan (Sabadell, 1971) és periodista. Actualment és el corresponsal de La Vanguardia a l’Índia. També ha traduït alguns autors a l’anglès, al francès i al portuguès. Havia publicat un primer poemari, ‘L’alè d’Ariadna’ l’any 2001. En aquests sis anys també ha guardat silenci i ha evolucionat: ‘El primer llibre parla del poeta, aquest que publico ara parla de la poesia. És una mena de manifest sobre la meva concepció de la poesia. El primer llibre es podia adscriure, també, a la poesia de l’experiència. En canvi, en aquest, hi ha una voluntat artística.’
Sobre el títol diu: ‘La lluerna és la perplexitat davant el món i l’esclat de la bellesa, i la poesia és l’escala per la qual s’hi accedeix.’ Més enllà del poemari, Joan ha declarat que li sabia greu que, a Frankfurt, la poesia hi fos poc representada, perquè per ell és el cavall guanyador. ‘Si un dia tenim un Nobel, estic convençut que serà un poeta.’ I també: ‘A la cultura catalana, hi falta utopia. Em penso que la cultura catalana va quedar atrapada al mausoleu del Fòrum 2004. I això no és bo, perquè la vida necessita la utopia, la bellesa, la poesia, la cultura.’
(Foto, d’esquerra a dreta: Jordi Joan i Josep M. Fulquet.)
