06.02.2006 - 06:00
Durant la II Trobada de Novel·la Negra i de Misteri de Barcelona, que es fa aquesta setmana, Ed. 62 presenta la col·lecció la Nova Cua de Palla. Propòsit: recuperar clàssics ja publicats i editar autors contemporanis. La Cua de Palla, creada els anys seixanta sota la direcció de Manuel de Pedrolo, continuada per Xavier Coma i dissenyada per Jordi Fornas, va ser la col·lecció de novel·la negra insígnia en català, que va marcar època.El primer títol de la Nova Cua de Palla és un clàssic del gènere, ‘El falcó maltès’ de Dashiell Hammett, coincidint amb els setanta-cinc anys de la publicació original. El segon títol, a punt de sortir, serà de la nord-americana que viu a Venècia, Donna Leon, ‘Noblesa obliga’, una nova aventura del comissari Brunetti. L’editora Pilar Beltran, responsable de la col·lecció, ha explicat a VilaWeb que la idea de recuperar la col·lecció ha estat recurrent a l’editorial. Alhora, ‘en aquests darrers anys ha crescut molt el nombre de lectors interessats en novel·la negra en català. Tot això ens ha fet veure que era el moment de rellançar la col·lecció’.
Coincidint amb l’aparició de la Nova Cua de Palla, la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona inaugura dimarts una exposició homenatge a la històrica Cua de Palla, on es mostraran, entre més materials, tots els títols de la col·lecció. L’exposició arriba, doncs, al 1963.
La dècada dels seixanta: Pedrolo i Fornas
L’any 1962 naixia Edicions 62, amb la publicació d’un títol: ‘Nosaltres els valencians’ de Joan Fuster. L’any següent, el 1963, l’editorial obria un seguit de col·leccions, entre les quals la Cua de Palla, dedicada a la novel·la negra. Dirigia la col·lecció l’escriptor Manuel de Pedrolo. Per primera vegada es publicaven en català grans autors internacionals d’aquest gènere. A més, eren llibres que sortien a un preu molt barat i la col·lecció de seguida va tenir una acollida molt bona. És per això que, segons Pilar Beltran, la Cua de Palla va marcar una fita històrica.
Paco Camarasa, responsable de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona i comissari de la II Trobada de Novel·la Negra i de Misteri recorda que ‘la intenció de Pedrolo era de traduir títols que llavors només es podien llegir en francès o anglès. D’aquesta manera la col·lecció anava adreçada als amants del gènere, però també hi havia lectors que s’acostaven al gènere perquè llegien aquests llibres en català. De fet, Pedrolo tenia la voluntat de fer normalització lingüística.
Pedrolo va dirigir la col·lecció del 1963 al 1970, i va publicar setanta-un títol (consulteu tots els títols), la majoria traduccions, però dos els va escriure ell mateix: ‘Joc brut’ i ‘Mossegar-se la cua’. Van aparèixer, entre més autors, Dashiell Hammett, Georges Simenon, Patricia Highsmith, John Le Carré… ‘Donada la formació francesa de Pedrolo, explica Camarasa, es van traduir molts títols francesos. El primer llibre publicat a la col·lecció va ser ‘Parany per a una noia’ de Sébastien Japrisot, i quanta gent no va conèixer Simenon gràcies a la Cua de Palla!’
El disseny de les cobertes de la Cua de Palla també va ser una de les claus de l’èxit de la col·lecció. El dissenyador gràfic Jordi Fornas en va ser el creador. Fornas els anys seixanta dissenyava les cobertes de totes les col·leccions d’Edicions 62. També eren seves les cobertes dels discs d’Edigsa, el disseny de la revista Serra d’Or… Sobre la Cua de Palla, Fornas ha explicat a VilaWeb: ‘Sí, aquest disseny va marcar un estil. El groc i el negre, amb fotos molt cremades, molt contrastades… Vaig tenir relació amb Pedrolo, ell m’explicava de què anava cada títol i em donava confiança perquè fes allò que volgués. Però, vaja, era un estil molt marcat’. Continua: ‘El groc i el negre, els vaig triar perquè són dos colors que fan un contrast molt violent, que es veuen molt i, això és important, perquè una coberta no deixa de ser un disseny publicitari, ha de cridar l’atenció i fer vendre el llibre. El resultat va ser un disseny trencador i que va marcar una època. Perquè llavors les cobertes que es feien eren una mica avorrides, i el disseny que vaig proposar era nou i modern’. Fornas es va inspirar en el disseny suís i el dels nord-americans, ‘que, en algunes coses no, però en publicitat són uns mestres’.
La Nova Cua de Palla manté el groc i el negre, però no és la col·lecció dels llibres grocs ni tampoc una coberta d’autor. Pilar Beltran explica:’Hi vam pensar molt. El groc i el negre havien de ser-hi, però tractats amb un aire més modern’. Tanmateix, a diferència de la primera Cua de Palla, aquesta nova proposta estètica no és signada per ningú, ha estat un ‘disseny intern’ de l’editorial.
Anys vuitanta: segona època protagonitzada pels nord-americans
L’any 1983 la Cua de Palla vivia una segona època que va allargar-se fins el 1995, amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla. La direcció de la col·lecció era responsabilitat de Xavier Coma, especialista en jazz, cinema, còmic i novel·la negra. La voluntat era de recuperar els millors títols publicats durant la dècada dels seixanta i oferir els millors títols que anaven apareixent. Sota la direcció de Coma es van editar cent seixanta-quatre títols. Paco Camarasa recorda: ‘Coma tenia una formació més nord-americana i, en aquesta línia, va triar els millors autors de l’època. Hem de pensar que encara ara el 40% del catàleg de la segona època no es troba en espanyol, sols en català. La Cua de Palla ha estat sempre una col·lecció de prestigi, perquè tot allò que s’ha publicat en aquesta col·lecció és bo i el lector hi ha confiat’.
La Nova Cua de Palla publicarà quatre títols l’any i combinarà la recuperació de clàssics amb la publicació d’autors contemporanis, perquè, segons Pilar Beltran, ‘el gènere ha evolucionat i els lectors també’. Paco Camarasa assessora la tria de títols de la Nova Cua de Palla. La finalitat és de normalitzar les traduccions d’autors actuals, més enllà de Camilleri, Leon i Mankel.
Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.
