Alfred Bosch ha presentat al públic ‘Heretaràs la Rambla’

VilaWeb
Redacció
09.11.2005 - 16:48

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escriptor Alfred Bosch va presentar a la llibreria Catalònia de Barcelona la seva darrera novel·la, ‘Heretaràs la Rambla‘ (Planeta), una història sobre el barri vell i més popular de Barcelona, des de la visió de tres generacions i on hi bull un món a punt de desaparèixer. L’acte, on hi va participar l’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas, és el darrer que es fa a la llibreria Catalònia fins a la reobertura a mitjans de gener.A la sala dels arcs de la Catalònia no s’hi cabia. El públic ocupava la sala contingua i s’assentava a les lleixes baixes de les estanteries que ja eren buides. Bohigas i Bosch són veïns, viuen al barri, però gairebé no es coneixen. Va ser arran d’un article que va escriure l’arquitecte arran del qual van saltar totes les alarmes al voltant de la degradació del barri i les bretolades que s’hi produeixen, que Bosch li va demanar que presentés el llibre.

Oriol Bohigas va parlar de la nostàlgia literària del barri que, va dir, és una posició revolucionària en contra de qui fa la Barcelona actual, encara que va assegurar que les nostàlgies també poden ser negatives, i va citar exemples com la reivindicació de les fàbriques del Poblenou i, sobretot, dels que defensen que no s’enderroqui la presó Model, ‘que és asquerosa i símbol de la ignomínia’. Sobre la novel·la, l’arquitecte va explicar que no la trobava gaire nostàlgica i que hi ha molta descripció barrejada amb records tan directes com indirectes. Ha trobat un encert que la història no sigui cronològica, i que més enllà de la descripció física hi ha una descripció humana, que és el que més li ha agradat.

Alfred Bosch va parlar dels personatges que apareixen a ‘Heretaràs la Rambla’ i en va llegir alguns fragments. L’ànima de la història és Silvestre Guillamet, Marquès d’Escudellers, un policia municipal retirat per força, que decideix regalar al seu nét, que està a punt de fer deu anys, un mural que pintarà al carrer sobre la història del barri. El marquès, diu Bosch, ‘és repugnant (missògin, racista, malcarat…) però m’ha acabat caient simpàtic, perquè té la virtud de parlar clar i per això la gent del barri l’acaba respectant’. Els amics inseparables del marquès són el savi Salomó i la puta Fermina, ‘la Coixa’. És un món que s’acaba i que conviu amb una realitat nova. Arnau, el nét a qui anomenen Pinxo, vol entendre i és el destinatari d’una mena de ciutat que s’acaba.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any