01.12.2004 - 12:38
 |
Quaderns Crema acaba de
publicar, no fa pas gaires dies, una nova versió de ‘Mireia’,
de Frederic
Mistral. Amb aquest poema èpic, el més cèlebre
del poeta que va aconseguir el Nobel de literatura l’any 1904,
s’assoleix una fita en el renaixment de les lletres occitanes
(mirall de moltes cultures durant l’edat mitjana). L’obra narra, en
dotze cants, la història d’amor de Mireia i un pobre
cistellaire, retrata el paisatge de la Provença amb tota la
seva lluminositat i reflecteix l’autèntica bellesa de la vida
i de les feines del camp amb majestuosa simplicitat. ‘Mireia’ va
ser la peça literària més important de les lletres
occitanes modernes. L’edició que presenta Quaderns Crema
recupera la traducció que en va fer la poetessa mallorquina
Maria
Antònia Salvà l’any 1917, esperonada per Josep Carner
i Frederic Mistral mateix. El dramaturg i assagista Josep Maria de
Sagarra, tot referint-se a aquesta traducció, va dir que
Salvà havia fet ‘una de les més belles gestes de la
nostra poesia. Mireia sortia de les mans de Maria-Antònia
Salvà tan pura i tan salvatge com el poema provençal’.
L’acuradora de l’edició ha estat Lluïsa Julià, que
afegeix un pròleg on analitza el procés de creació i
traducció de l’obra, així com el marc històric.
! Publicada l’1 de desembre
