16.11.2004 - 11:48
Entre els nou diputats zaplanistes que donarien suport a una candidatura alternativa a la de Francesc Camps, es troba la diputada castellonenca Elvira Suanzes, que ja va formar part en el seu dia del grup de diputats que van protagonitzar la “`plantada” al president de la Generalitat al ple de les Corts, i que Carlos Fabra va assenyalar quasi amb nom i cognoms com uan de les culpables d’aquest desacatament. Suanzes, que va ser imposada en les llistes autonòmiques pel mateix Zaplana, constitueix una de les poques dirigents del partit a la circumscripció de Castelló que ha gosat plantar-li cara al poder omnímode de Fabra, juntament amb alguns dirigents de l’Alt Palància. Com que la seua postura és francament minoritària a Castelló, i en le conjunt del País Valencià no tenen possibilitats reals d’imposar-se, el que ara busquen els partidaris de l’expresident de la Generalitat és arribar almenys a alguna mena de pacte, que impedisca el seu total ostracisme polític després del congrés regional, que tindrà lloc justament a Castelló el proper dia 20.
En aquest context, ahir Fabra aconseguia un nou suport, en aquest cas al Congrés dels Diputats. Recordem que, en el moment de confeccionar.se les llistes per a les eleccions estatals, Fabra es trobava en el seu pitjor moment, per les repercusions de l’anomenat “cas Naranjax” i l’amenaça de judici que tenia pendent. Aquest fet el va obligar a desistir de fer que la seua filla Andrea figurara de número dos en la llista al Congrés dels Diputats –el número u no tenia discusió, era Juan Costa, que ja era ministre, i estava previst que continuara en el càrrec—, va haver d’acceptar que els números dos i tres –els “eixidors”—foren per a dos zaplanistes, i va veure relegat el borrianenc Joan Ramon Calpe, antic company seu de despatx, al número quatre de la llista, un lloc on no tenia possibilitats de resultar elegit. Des d’aleshores, però, han canviat molt les coses: en primer lloc, lògicament, que el PP va perdre el govern i va haver de passar a l’oposició. Això, és clar, va produir que Costa no fora ministre, i es mantinguera com a diputat “de base”. Però aquest fet no l’atraîa especialment, per la qual cosa ha dimitit per seguir el seu mentor, Rodrigo Rato, fins al Fons Monetari Internacional; i la vacant que Costa ha deixat al Congrés la va ocupar ahir Calpe, que li retorna doncs a Fabra una part del poder que havia perdut a Madrid en un moment en què, a més, la seua aliança amb Camps li ha permés recuperar poder i protagonisme dins del PP castellonenc i valencià.
