Les obres del carrer de les Monges Carmelites d’Ontinyent deixen al descobert un camp de sitges.

Els treballs d’excavació arqueològica realitzats al carrer de les Monges Carmelites han permés localitzar i documentar dos enterraments humans i fins un total de deu sitges, cinc de les quals parcialment conservades i cinc més íntegres, que formen part d’un extens camp de sitges conformat, segons càlculs, per almenys una trentena de sitges. Els treballs, fets per personal del Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA), sota la direcció tècnica d’Agustí Ribera i Joan Manuel Belda, i amb la col·laboració de l’Empresa Llanera, es van iniciar arran de les observacions fetes pel Servei Arqueològic Municipal als desmunts de les obres d’obertura del nou carrer de les Monges Carmelites, quan es va detectar l’existència de diverses subestructures de cronologia antiga indeterminada.

Segons els tècnics, aquest camp de sitges tenia com a finalitat l’emmagatzematge de les reserves de gra i deuria correspondre a un nucli poblacional de relativa grandària (tipus una vila romana) que estaria situat en les immediacions.

Les sitges són de planta circular i, en general, de secció troncocònica, amb altura variable d’1 a 1,5 mts. El seu interior estava reblit per terres i deixalles domèstiques tals com carbons, ossos de la fauna consumida, i nombrosos trossos de vasos ceràmics, molt fragmentats i incomplets. En la part superior de dues de les sitges s’han trobat sengles enterraments humans; un a la sitja 4, prou complet, i l’altre a la sitja 10, on tot fa pensar que el cadàver va sofrir diverses amputacions per tal d’encabir el cos en la sitja, tot a falta de confirmar per les anàlisis paleopatològiques que s’hauran de realitzar.

Agustí Ribera, cap del servei d’arqueologia i director del MAOVA, ha informat que de les primeres anàlisis del registre material recuperat es desprén que la cronologia d’amortització d’aquestes sitges és molt tardana, aproximadament del segle VII, corresponent a època visigòtica, moments dels que es tenen molt poques dades del poblament a la comarca. La proximitat al que després serà primer nucli històric d’Ontinyent –la Vila-, que pel que se sap no s’inicia abans del segle XI, emfatitza la importància de les restes descobertes, ja que és el jaciment més pròxim, tant crono-culturalment com espacialment a la Vila. Ribera ha indicat que les prospeccions superficials realitzades en les àrees colindants no han detectat cap indici d’edificacions que puguen relacionar-se amb el lloc d’hàbitat pròpiament dit, i que pel fet de trobar-se en una zona en procés d’urbanització, totes les remocions i desmunts que s´hi realitzen en el futur hauran de sotmetres a control arqueològic, per tal d’evitar la destrucció del que encara es puga trobar soterrat.