28.07.2004 - 06:00
El 28 de juliol de 1914, avui fa noranta anys, Gavrilo Princip va passar en pocs minuts de ser un estudiant anònim a un dels personatges més coneguts del segle passat. Princip, un serbi de l’organització clandestina Jove Bòsnia, va disparar contra l’automòbil amb què l’arxiduc Francesc-Ferran recorria Sarajevo, la capital d’una de les províncies més hostils a la dominació austro-hongaresa, i va matar l’hereu al tron i la seva muller, Sofia. A més de marcar la fi de l’imperi austro-hongarès, els historiadors veuen en aquest assassinat la guspira que va encendre la primera guerra mundial. Àustria-Hongria, amb el suport d’Alemanya, va aprofitar l’incident per declarar la guerra a Sèrbia, sospitosa d’abonar l’atemptat. Tres dies després la Rússia tsarista, aliada de Sèrbia, va mobilitzar l’exèrcit per atacar Àustria, i Europa es va dividir ràpidament en dues grans coalicions militars: la Triple Entesa (França, Rússia i el Regne Unit) i la Triple Aliança (Alemanya, Itàlia i Àustria-Hongria). A aquests actors, s’hi van afegir més tard els Estats Unit i la Xina. La primera gran conflagració mundial es va tancar, després de quatre anys de batalles i deu milions de morts, amb la signatura de la pau, el 1918.El 28 de juliol de 1914, avui fa noranta anys, Gavrilo Princip va passar en pocs minuts de ser un estudiant anònim a un dels personatges més coneguts del segle passat. Princip, un serbi de l’organització clandestina Jove Bòsnia, va disparar contra l’automòbil amb què l’arxiduc Francesc-Ferran recorria Sarajevo, la capital d’una de les províncies més hostils a la dominació austro-hongaresa, i va matar l’hereu al tron i la seva muller, Sofia. A més de marcar la fi de l’imperi austro-hongarès, els historiadors veuen en aquest assassinat la guspira que va encendre la primera guerra mundial. Àustria-Hongria, amb el suport d’Alemanya, va aprofitar l’incident per declarar la guerra a Sèrbia, sospitosa d’abonar l’atemptat. Tres dies després la Rússia tsarista, aliada de Sèrbia, va mobilitzar l’exèrcit per atacar Àustria, i Europa es va dividir ràpidament en dues grans coalicions militars: la Triple Entesa (França, Rússia i el Regne Unit) i la Triple Aliança (Alemanya, Itàlia i Àustria-Hongria). A aquests actors, s’hi van afegir més tard els Estats Unit i la Xina. La primera gran conflagració mundial es va tancar, després de quatre anys de batalles i deu milions de morts, amb la signatura d’un armistici l’11 de novembre de 1918, que ratificava el desmantellament de l’imperi austro-hongarès, la pèrdua de la preeminència mundial d’Europa en benefici dels EUA, i la humiliació d’Alemanya, consagrada amb el tractat de Versalles, el 28 de juny de 1919.
De la ‘gran guerra’, n’hi ha molta informació en català a La Pàgina de la Història i a Buxaweb.
Enllaços
Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Història.
