El passeig de Gràcia converteix oficines en els pisos més cars

  • Tres promocions de vivendes en venda van dels 8.500 als 14.000 euros el metre quadrat

Redacció

09.07.2004 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Elitistes i a preus astronòmics. Així són les noves vivendes que estan esborrant d’un cop de ploma les oficines al revigoritzat passeig de Gràcia. Els pisos més cars de Barcelona ja estan situats a l’emblemàtic passeig, on les tres promocions en venda en l’actualitat ofereixen preus de 8.500 a 14.000 euros (d’1,4 a 2,3 milions de pessetes) el metre quadrat. Els preus més baixos, no obstant, es limiten a les vivendes amb vistes a l’interior d’illa.

A més a més de les tres promocions en venda (números 15, 91 i 99 del passeig), dos edificis més (el 16 i 103) han estat adquirits per grups immobiliaris i estan pendents de decidir el seu futur (possiblement seran vivendes). Dos blocs més estan en ple estira-i-arronsa per ser adquirits per un grup promotor, però els preus són “tan astronòmics”, segons fonts del sector, que les operacions no aconsegueixen tancar-se perquè el preu de partida del metre quadrat abans de rehabilitar i d’aplicar-hi el marge de benefici de la promotora ja supera els 4.800 euros (800.000 pessetes).

Elena Hernández, directora comercial de Second House, la firma que comercialitza l’edifici BASF (al número 99), adquirit per la immobiliària Renta Corporación, assegura que els preus del passeig de Gràcia han desbordat els de la zona alta de la ciutat i que en aquest moment es tracta del carrer més desitjat de Barcelona. L’edifici BASF, a la confluència amb el carrer de Rosselló, es renovarà completament amb un projecte de l’arquitecte Carles Ferrater, després d’haver aconseguit el vistiplau del districte de l’Eixample. Seran uns 70 pisos d’alt estànding, d’entre 80 i 100 metres quadrats, i que costaran entre 9.000 i gairebé 14.000 euros el metre quadrat (d’1,5 milions a 2,3 milions de pessetes), en funció de si fan cantonada i de les vistes. El pis més car costarà 1,14 milions d’euros (190 milions de pessetes).

Hernández assegura que ja han tancat diverses reserves de pisos i que hi ha “moltes peticions d’informació”. Entre els compradors, predominen “els solters, les parelles i els inversors”. Aquests últims posaran possiblement les seves adquisicions de lloguer, però volen tenir propietats “al carrer més emblemàtic de Barcelona”, assenyala l’experta.

Renta Corporación també ha adquirit el número 103 del passeig, actualment d’oficines, però que probablement es reconvertirà per donar-li ús residencial.

Molt a prop, al número 91, la promotora MG ven vivendes de 160 metres quadrats (dues habitacions tipus suite), 230 metres quadrats (3-4 habitacions) i 390 metres quadrats per sumes que van des d’1,6 fins a 3,9 milions d’euros (de 266,2 a 649 milions de pessetes). Aconseguir un pis a les plantes altes comença a ser complicat, però encara hi ha peces que estan en venda. L’obra estarà acabada per Nadal.

Més assequible resulta l’edifici de Progesa, al número 15. Allà, es pot aspirar a aconseguir una vivenda interior (amb vistes al pati de l’illa), de 102 metres construïts (90 útils) per 853.000 euros (uns 141 milions de pessetes). Per una mica més (1,148 milions d’euros, 192 milions de pessetes) encara es pot optar a una vivenda de tres dormitoris i 97 metres quadrats útils, amb vistes al carrer. En el cas de l’àtic, el preu encara es dispara més per poder tenir una privilegiada terrassa d’uns 12 metres quadrats.

La bogeria de preus que viu el passeig de Gràcia encomana els carrers perpendiculars. Així, sense arribar a aquest extrem, una promoció del grup Restaura a Provença (entre el passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya) s’ha acabat venent a 7.200 euros (1,2 milions de pessetes) el metre quadrat, mesos abans que l’obra s’hagi acabat. El seu director comercial, Fernando Conde, destaca l’auge immobiliari que viu la part central de l’Eixample, i concretament el passeig, on les oficines tendeixen a des- aparèixer per traslladar-se a zones més econòmiques i amb millors infraestructures tecnològiques.

Informa: el Periódico

Recomanem