21.10.2003 - 09:17
Lluís Llach va tornar a actuar a Canet de Mar. Davant gairebé 850 persones, el cantautor de Verges va presentar a l’envelat Vil·la Flora les cançons del seu darrer disc, Jocs , a més de repassar els temes de la seva carrera. Llach va dedicar el concert a l’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán, desaparegut a causa d’un infart i que va destacar per la seva faceta d’intel·lectual compromès amb l’esquerra al llarg de tota la seva vida. Després del concert, Llach va comentar que se sentia afalagat perquè el públic maresmenc assisteix de manera massiva als seus concerts, i va afegir que «si no tingués aquest suport i aquesta estimació del públic, probablement ja no seria l’escenari». Un Llach combatiu i transcendental.
Canet de Mar es va vestir de gala per rebre Lluís Llach. El concert que el de Verges va oferir a Vil·la Flora va tornar a estar ple de reivindicacions i missatges clars i catalans que Llach anava llançant entre cançó i cançó.
El cafè antic i País petit van obrir la vetllada, i la poderosa veu d’Odette Tellería va ressonar amb Canto l’amor, mentre que la veu del de Verges va envair la sala amb peces com Astres. El ritme càlid del reggae va arribar als assistents amb l’execució de La gallineta. El públic també estava calent, i durant el concert algú va cridar: «Lluís, fot-li canya, a l’Aznar!» De canya, Llach en va mostrar en la versió rockera d’El jorn dels miserables i en la interpretació del tema bandera de Jocs,Neofatxes globals. Els moments més íntims es van produir en temes com Fabià, un al·legat contra la Sida dedicat al seu amic Fabià Puigserver, fundador del Teatre Lliure i que va morir a causa d’aquesta malaltia; Vell és tan bell, on parla sobre la desinhibició en el sexe de les persones grans, i Com un arbre nu, on Llach i Odette Tellería feien uns diàlegs vocals que dotaven de personalitat pròpia la cançó. Canet, doncs, va reviure l’esperit de les Sis Hores de Cançó, amb Lluís Llach, de la mà del cicle Canet Cançó + d6.
Un Llach que als seus 55 anys encara li bull la sang, i que no es mossega la llengua ni dalt ni fora l’escenari, va declarar un cop acabat el concert que la política cultural de totes les institucions és vergonyosa i molts cops inexistent. Com la Gallineta, Llach es pentina les plomes i torna a presentar batalla.
