24.07.2003 - 14:00
L’Associació de Promotors i Constructors de Dénia, que presidix Enrique Pla, es va mostrar ahir precupada després de conéixer la sentència que anul·la del Pla General d’Ordenació Urbana de Dénia.
Per això, segons Adela Chelet, han encarregat una sèrie d’informes jurídics per a conéixer l’abast real de la sentència del TSJ que declara nul el PGOU de la ciutat, redactat en 1988.
Al paréixer, l’alcaldessa de la ciutat, Paqui Viciano, també ha sol·licitat informes al departament municipal de Tresoreria per a tractar de saber les conseqüències econòmiques que pot traginar l’anul·lació de l’ordenament urbanístic de Dénia de 1988.
Els promotors i constructors serien els més perjudicats en cas de fer-se ferma la sentència i, per això, a finals de setmana tenen previst mantindre una reunió amb Paqui Viciano per a tractar este assumpte, va assegurar Chelet.
En principi, si l’Ajuntament interposa el recurs de cassació, que ja ha anunciat, es guanyaria almenys un any de temps abans que l’anul·lació fora ferma, la qual cosa donaria temps a presentar sol·licituds de llicències d’obra i impediria l’entrada en vigor del de 1972.
No obstant això, encara es desconeix què passarà amb els projectes urbanístics de recent aprovació, com són la Ronda Perimetral de Dénia, d’imminent execució, o l’homologació de Les Marines, una zona on està previst construir més de 18.000 vivendes.
Este últim projecte presenta, a més, un problema afegit, ja que està pendent de l’aprovació definitiva, per la qual cosa no se sap si podria ser anul·lat o no arran d’esta sentència del TSJ.
No és la primera ocasió en què els tribunals anul·len este Pla General, ni tampoc la primera vegada que una Corporació deniera decidix interposar un recurs de cassació a fi de guanyar temps.
Esta vegada, el TSJ s’escuda en la falta de zones verdes en la ciutat, que incomplix el ratio de cinc metres quadrats per habitant. Per a complir este ratio, els redactors del projecte grafiaren com a zones verdes la Punta de Benimàquia, que forma part del parc natural del Montgó, els barrancs i diverses zones d’interés arquitectònics, entre altres, que ara el TSJ assenyala com no aptes per a tal qualificació.
