15.07.2003 - 00:35
El passat divendres dia 11 va tenir lloc a l’auditori de sant Josep
la xerrada Etiòpia: la lluita contra la fam a càrrec de Francesc Mateu cooperador de INTERMÓN-OXFAM que ha estat treballant en aquell país.
Va fer una descripció dels problemes endèmics que afecten la població
etíop, especialment la de la regió d’Oromia, amb greus problemes de
subsistència cada vegada que s’encadenen dos anys de sequera com està
passant actualment. A través de diapositives va anar mostrant les dues cares d’un país amb potencial d’aigua.
Per una banda, disposa de rius i de llacs però la gran major part de les seves terres són de secà, camps totalment secs, en els quals no s’hi collirà res, al costat d’altres -pocs- que ja s’aprofiten de la canalització de l’aigua i tenen una verdor que meravella.
Es tracta doncs, d’un projecte important, perquè no pretén resoldre la crítica situació puntual de subsistència sinó que vol dotar a una part de la població agrícola dels mitjans que els assegurin una important millora de la producció, que no estigui condicionada sempre que hi hagi un període sec. En acabar la seva exposició del tema es va obrir un animat col·loqui sobre els més variats aspectes de la problemàtica que afecta el poble etíop.
En segon lloc, el dissabte dia 12 al parc municipal de Moià, més d’un centenar de persones s’hi van aplegar per sopar i fer festa. Era una festa molt especial doncs, per primera vegada a Moià, quatre dels col·lectius moianesos procedents d’altres països, van oferir una mostra de la seva cultura a través d’una de les expressions més populars i genuïnes: la cuina.
La festa començà amb un text de benvinguda que es va llegir en català i castellà i que fou traduit al wambara per un membre dels assistents africans. A continuació, gambians, equatorians, uruguaians i argentins van fer les delícies dels paladars dels assistents amb les seves especialitats gastronòmiques, des del ‘cous-cous’ africà, fins al “cordero asado” dels uruguaians, passant per la “fritada de cerdo” equatoriana i les “empanadillas argentines. No hi va faltar tampoc el nostra pa amb tomàquet. A més els uruguaians oferien també les seves “tortas fritas” i el “mate” la seva beguda típica (similar al té però molt amargant).
El sopar va estar animat per la música folklòrica d’aquests països, l’espectacle que ens van brindar el grup de l’associació d’equatorians de Manresa i unes danses africanes que ens van oferir els nostres con vilatans d’origen africà.
Va ser una vetllada que deixà molt bon record als assistents: el sopar, la festa, el conèixer i compartir de prop amb gent de procedències i cultures diverses fou una experiència enriquidora i una bona mostra de convivència.
La convivència com a objectiu ja es va veure pal·lès en el text de benvinguda quan digueren “Moià avui, (…)té gent d’una gran diversitat de procedències. La societat és més complexa, hi ha molts més matisos en la forma de fer i en els costums, però si ens acostem a l’altre, amb l’ànim de conèixer-lo i de compartir, els nostres horitzons mentals s’eixamplaran i tots junts estarem posant els fonaments d’una bona convivència”. La vetllada, doncs, pretenia acostar els moianesos/es catalans amb els nouvinguts d’arreu del món i ho va aconseguir ja que esdevingué tot un èxit.
Ho podeu comprovar a les fotos que recull la web de Moianès Solidari
