17.03.2003 - 06:00
L’anunciada decisió francesa i russa de vetar la resolució presentada pels Estats Units, la Gran Bretanya i l’estat espanyol ha estat molt mal rebuda pel govern de George W. Bush. El disgust amb França és especialment remarcable, fins al punt que el Comitè d’Administració de la Cambra de Representants ha decidit que les patates fregides ja no es diguin mai més ‘french fries’ (patates franceses), sinó ‘freedom fries’ (patates de la llibertat). El republicà Bob Ney ha decidit que el canvi de nom sigui immediat a tots els restaurants i cafeteries dels recintes parlamentaris. El cert, amb tot, és que l’ús del dret de vet ha estat un recurs habitual de la política exterior nord-americana. Des de mitjan anys 1960, els EUA han fet ús i abús d’aquest dret, sobretot en qüestions relacionades amb l’estat d’Israel. La darrera vegada que ho va fer va ser a la fi de l’any passat en vetar la resolució que condemnava la mort de funcionaris de les Nacions Unides a Jenín (Palestina, a mans de l’exèrcit israelià. En els darrers quaranta anys, els EUA han usat el dret de vet 76 vegades, si fa no fa les mateixes que tots els altres membres permanents del Consell de Seguretat junts. Tot i així, el rànquing l’encapçala la desapareguda Unió Soviètica, que en la dècada de 1946-1955 va blocar vuitanta decisions del consell. Tot plegat evidencia les divisions que s’han produït en el màxim organisme executiu de les Nacions Unides des que es va fundar, el 1946. Unes divisions que, això sí, no li han impedit de projectar-se virtualment al món amb una web del tot renovada.
Enllaços
Especial VilaWeb: Els membres del Consell de Seguretat.
