21.01.2003 - 01:00
L’adaptació de l’obra Suburban d’Alain Bogosian, transformada en Super-Rawal, recrea un paisatge suburbial al centre de Barcelona, una paradoxa real en una ciutat en un procés de transformació imparable, amb antics habitants que pràcticament no reconeixen el barri que van deixar fa anys, i els que es van quedar que frisen per trobar la mínima escletxa per escapar-ne. L’obra dirigida per Marc Martínez és un retrat tristament realista i efectiu de la vida dels joves que maten les hores davant d’un paki del barri xino de Barcelona, als quals els trenca la monotonia la tornada d’un antic amic convertit en una persona bastant diferent de com en va sortir. És una obra amb una posada en escena de gran qualitat i amb sentit de l’humor, que marca un gran debut del director, qui, amb aquesta obra pretén, i ho aconsegueix, transmetre les emocions i les vivències d’un barri, el seu, que s’està morint d’un càncer anomenat especulació.
Ni gota d’esperança és el que transmeten uns personatges encaminats a la perdició, entre els quals destaquen l’Oriol Vila, Sito, de xulo de barri que aporta les dosis d’humor necessàries per donar un toc encara més cínic en un ambient realment desolador. També cal felicitar l’interpretació de Bruno Bergonzini en el paper de Jordi, un jove amb poc present i menys futur, Andres Herrera en el paper de Fernan, un fatxa vençut per la cervesa i Duna Jové com a Bibi, una noia realment amb problemes. En definitiva una obra que té de transgressió el que té el món de real, una obra que podria ser considerada de teatre denúncia però que és simplement una fotografia d’una realitat molt propera, en definitiva, una obra que cal veure. Com a mínim fins al 16 de febrer la podreu trobar al teatre Principal de les Rambles de Barcelona.
