09.01.2003 - 09:48
El Teatre Monumental, de propietat municipal, ha ofert el 2 de gener el film Amén, de Costa-Gravas, en versió original. Amb ell s’inicia un cicle de cinema no comercial gràcies a l’acord entre el cinema Verdi, de Barcelona, i el Patronat Municipal de Cultura. Aquest local d’espectacles torna a recuperar la seva funció de sala de cinema estable després d’un llarg parèntesi. És un bon moment per recordar quin fou el seu passat.
La inauguració del Teatre Bosque va tenir lloc el 14 de març de 1920 amb l’actuació de la companyia d’acròbates comandada pel popular Willy Frediani, resident a Mataró des de feia sis anys. El seu empresari era Josep Pruna i Verònica, que també havia explotat el Teatre Clavé entre els anys 1915 i 1918.
El 1922 es crea la societat Monumental Bosque, Societat Civil de Responsabilitat Limitada (MBSC), arrendatària del local, formada per Josep Pruna i Verònica, Isidre Recto i Calafell, Joan Maymí i Ichart i Josep Graupera i Puig. Quatre anys després compraven el solar als seus propietaris, Antoni Coll i Gasau i Joan Clavell i Clavell. La bona acollida del públic va esperonar els propietaris a aixecar un nou local, el de major capacitat de Mataró (1.500 localitats). Construït per l’arquitecte Lluís Gallifa i Grenzner i inaugurat durant la Fira del 1923 amb el nom de Teatre Monumental.
Deu anys després (1933) es faria càrrec de la seva explotació l’empresari de Llavaneres Josep Serra i Mora i, l’any 1935, seria rebatejat amb el nom de Teatre Monumental Cinema.
El Teatre Monumental Cinema -en la tràgica nit del 18 al 19 de juliol de 1946- seria devorat per un incendi i quedaria totalment destruït. El cos de Bombers intentà l’impossible i sols quedarien dempeus les parets.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) el Monumental va ser col·lectivitzat -com els altres de la ciutat- i explotat pel Sindicat Únic d’Espectacles Públics, de la CNT. Acabada la Guerra Civil la societat MBSC va recuperar la titularitat del local. I Josep Serra, la seva explotació. Quaranta anys després (1979) l’esmentada empresa es va dissoldre i es va vendre la propietat a Jaume Tarazón i Badia. Aquest faria el mateix l’any 1984 quan se’l ven a l’Ajuntament per 70 milions de pessetes.
El Teatre Monumental Cinema -en la tràgica nit del 18 al 19 de juliol de 1946- seria devorat per un incendi i quedaria totalment destruït. El cos de Bombers -comandat per Lluís Gallifa i Grenzner (l’arquitecte que l’havia construït)- intentà l’impossible i sols quedarien dempeus les parets. Fou aquell un esdeveniment que els mataronins més grans encara recorden amb basarda. Els propietaris i l’empresari Josep Serra, però, no es van arronsar i encarregaren a l’esmentat Lluís Gallifa que dissenyés un nou local, que és el que ens ha arribat fins avui. S’hagué d’esperar, però, tres anys llargs per poder gaudir de la nova sala d’espectacles. Fou el primer dia de l’any 1950 quan s’aixecava el teló del flamant local en sessió de gala. S’hi representà l’òpera de Giuseppe Verdi Aida, interpretada per destacats cantants, cos de ball, cor i amb l’orquestra del Gran Teatre del liceu, sota la batuta del mestre mataroní Josep Sabater.
El nou local tenia una capacitat per a 1.800 persones, el més gran de Mataró. El setè art, gràcies a la demanda dels afeccionats, viuria uns «anys d’or» en què ompliria totes les set sales existents a la ciutat. L’estrena del local havia estat amb una representació d’òpera. Això havia estat únicament una manera de donar relleu a la represa però la veritat és que el cinema seria l’amo i senyor del nou Teatre Monumental Cinema. Les representacions teatrals i d’altra classe serien secundàries.
Al Monumental s’hi projecten els films des del 1979 de la ja tradicional Mostra de Cinema, per la tardor.
La Crònica del Diari El Punt Digital
08/01/2003 MANUEL CUSACHS I CORREDOR
