Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  07.10.2002  22:00

(08/10) Es protegiran els molins de La Marina Alta.

Les jornades de Xàbia deixen el compromís de restaurar estos monuments, mentres Ondara inicia l'expedient per a la protecció de dos molins hidràulics dels segles XVII i XVIII.

Men?ame
 

foto E.Weber per a InformaciónLa Marina Alta, per fi, ha descobert l'important valor arquitectònic, cultural, paisatgístic i inclús educatiu dels molins. Les jornades que, organitzades per la UNESCO i l'Ajuntament de Xàbia, s'han celebrat esta setmana han suposat un suport definitiu per a restaurar els molins de vent (s'han implicat institucions i empreses). A més, el Consistori d'Ondara protegirà dos molins hidràulics dels segles XVII i XVIII.
Les jornades per a la restauració dels molins de vent de la Marina Alta, que s'han celebrat esta setmana a Xàbia, han deixat el compromís ferm d'escometre ja la recuperació d'este patrimoni, però també han descobert un nou recurs turístic i cultural d'abast comarcal. La possibilitat de crear una ruta dels molins de la Marina Alta pot ser un altre al·licient important perquè, per fi, estes construccions tradicionals recobren l'esplendor que van tindre des del segle XIV (de llavors data el molí que, situat en la Plana de Xàbia, és probablement el més antic del País Valencià) fins a finals del XIX.
En la comarca hi ha restes de 29 molins. Onze estan en la Plana (la concentració més important del país), però també hi ha a Dénia, Jesús Pobre, Pedreguer, Gata, Llíber, Teulada, Benissa i Calp. Els molins són fites paisatgístiques i una ruta comarcal quan ja estiguen restaurats descobriria l'apassionant història de la tradicional molinería de vent.
També a Ondara hi ha molins, encara que hidràulics. L'Ajuntament ha iniciat l'expedient per a protegir-los declarant-los Béns de Rellevància Local.
Un d'ells és el Molí Nou, emplaçat al costat del Camí Vell de Beniarbeig. És un molí fariner de finals del segle XVIII, i ampliat a mitjan XIX que en l'actualitat s'utilitza com a vivenda privada després d'haver sigut transformat i desfigurat fa algunes dècades quan va funcionar com a restaurant. Dels seus elements primitius només queden la séquia, quatre queixals i quatre voltes, havent desaparegut la bassa, transformada en piscina.
Junt amb el molí es conserva l'aljub que retenia les aigües, una vegada utilitzades com a font d'energia, enviant-les a un altre molí, el de Tono, per a ser novament reutilitzades, i una zona humida formada per les aigües embassades de l'aljub, on han proliferat gran quantitat d'aus.
El Molí de Pepe Tono, també anomenat de Ferrando, de Cabrera i de Coví o Alcovir, se situa a uns 800 metres més avall, en el marge esquerre del riu i pegat a la carretera local que arranca en el pont d'El Verger i es dirigix a la població de Beniarbeig. Este molí, també fariner, data de finals del segle XVII i principis del XVIII. Rebia l'aigua del Molí Nou i, posteriorment, l'enviava al molí d'El Verger. En l'actualitat, el Molí de Pepe Tono manté dos queixals i dos graners, a més d'un interessant conjunt etnogràfic.
Els dos molins s'inclouran en el Catàleg d'Edificis Protegits del PGOU d'Ondara.

Men?ame