17.01.2002 - 22:37
L’arqueòleg municipal destaca el valor dels únics vestigis que queden en l´Hort de Morand i demana la protecció dels seus 25.000 m2
Dénia ostenta en els últims anys un dels llocs preferencials en la trista llista de ciutats europees que més han destrossat el seu patrimoni històric. Poques urbs tenen més de dos mil anys d’història i han dilapidat els seus vestigis amb tanta rapidesa com la capital de la Marina Alta. De fet l’arqueòleg municipal, Josep Gisbert, va donar a conéixer dimarts passat una dada molt preocupant: de les 9 hectàrees que formaven l’antiga Dianium romana únicament queden poc més de dos i mitja que poden protegir-se. La resta, 65.000 metres quadrats, romanen sepultats davall de tones de ciment que s’han abocat en les dos últimes dècades.
Gisbert va matisar -durant la conferència que va oferir en la Casa de Cultura sobre la Dianium romana del segle I- que en l’actualitat només queden a Dénia 25.000 metres quadrats de terrenys amb restes romanes, que es troben en l´Hort de Morand. En este sentit, l’arqueòleg municipal va insistir en la importància de les restes trobades fins al moment en l´Hort de Morand on en les excavacions realitzades per l’historiador de Dénia, Roc Chabàs, a finals del segle XIX es van trobar restes fàl·lics de marbre -referents a la fertilitat- , diverses inscripcions funeràries que es troben en el Museu Arqueològic de Dénia i el famós sepulcre de Severina que es conserva en el Museu de Belles Arts de València.
Tan importants troballes reforcen encara més la teoria que l´Hort de Morand es troba sobre les restes de la ciutat i el port romà de Dianium. Respecte d’això, l’arqueòleg municipal després de destacar la importància arqueològica del solar, va indicar que ens agradaria que en el futur la zona es convertisca en un parc arqueològic com el que existix en altres ciutats europees amb menys vestigis històrics que Dénia- on se conserve, difonga i explique com era la Dénia de fa 2000 anys.
No obstant, la dinàmica urbanística de Dénia continua per les mateixes direccions de destrucció del patrimoni. De fet, la Comissió de Govern -integrada exclusivament pel PP- ha aprovat en les dos últimes setmanes sengles convenis urbanístics per a excavar en el raval islàmic d’El Fortí. Posteriorment, es dataran les troballes i es cobrirà la zona de blocs d’apartaments i pisos deixant la memòria històrica en un simple arxiu.
