21.12.2001 - 18:57
Pere Serafí fou un dels poetes més importants del mal anomenat període de la Decadència, és a dir, del segle XVI. Serafí fou una mena d’oasi de qualitat i quantitat en un període en què la literatura catalana va patir una davallada respecte del ric segle XV. El veterà estudiós de la literatura, Josep Romeu i Figueras, va presentar a l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona un volum que feia anys que la crítica especialitzada reclmana. ‘Pere Serafí, poesies catalanes’, editat per Barcino, aplega tots els poemes (170 en total) que aquest artista pluridisciplinar va escriure al llarg del segle XVI. Aquest clam de la crítica no és en va. La darrera edició de Pere Serafí es va fer ben entrat el segle XIX, i Romeu ja havia avançat un petit esboç del ‘savoir faire’ del poeta en una antologia publicada a la col·lecció L’Esparver.
Serafí fou un artista pont entre la manera de fer medieval i les noves tendències procedents d’Itàlia i que coneixem amb el nom de Renaixement. La seva vessant pictòrica encara es pot veure en una de les portes de l’orgue de la catedral de Barcelona, que va pintar per encàrrec.
