Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  12.07.2015  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

El valencià de sempre

Men?ame
 

Aquest és el títol de l’excel·lent llibre d’Eugeni Reig, una obra de 836 pàgines que ha publicat l’editorial Bromera. El llibre és una versió actualitzada i ampliada d’una obra clau, d’aquest mateix autor, per al coneixement de la nostra llengua: ‘Valencià en perill d’extinció’.

Com diu la contraportada del llibre, aquesta obra és ‘d’allò més útil per a qualsevol lector –aficionat o tècnic, professor o alumne-’, ja que aquest text d’Eugeni Reig ‘demostra que la llengua és un recurs molt ric’, i ens ‘alerta del perill d’empobriment del valencià’. Per això aquest llibre ens ‘proposa un model a seguir per a protegir el cabal lèxic que atresora la nostra llengua’.

El llibre ‘El valencià de sempre’ conté 740 entrades noves que s’afigen a les 1.440 entrades de la segona edició de ‘Valencià en perill d’extinció’ que ara presenten afegits i accepcions noves.

L’objectiu d’aquesta excel·lent obra d’Eugeni Reig és promoure la conservació del lèxic que arreplega l’obra, ‘i fer palès que sense la implicació, tant d’escriptors, docents, parlants i mitjans de comunicació’ la supervivència del valencià no està assegurada.

Eugeni Reig, nascut a Alcoi el 1942, és un treballador infatigable a favor de la nostra llengua i de la seua unitat. L’abril de 1999 ja va publicar el llibre ‘Valèncià en perill d’exinció’, on recollia 835 paraules i locucions genuïnament valencianes que Eugeni Reig considerava que estaven en perill de perdre’s. Posteriorment, el 2005, l’amic Reig va publicar una segona edició, revisada i augmentada, que ara ha ampliat i actualitzat en aquesta tercera versió.

El llibre recull expressions tan vives fa temps (i que podem perdre) com almàssera, arrap, barxeta, berena, bocí, botja, carnestoltes, darrer, devallar, devanit, eixamorar, fanecada, fer batre, ferralla, furonejar, garró, guix, jas, llapassa, mançaneta, no deixes les sendes velles per les novelles, òbila, partir palletes, pataqueta, pebrella, perdigot, pericana, ploure a borbotons, poca traça, queferós, queixal de l’enteniment, quiquereta, rabosa, rastell, regall, reglotar, rot, runa, safa,sagí, tanda, tararot, tenca, tindre el pap salat, tocar ferro, tota pedra fa marge, ullal, vérbol, verdet o xollar.

El llibre, que conté una àmplia bibliografia, es fa imprescindible per a conèixer la nostra llengua i per evitar que les paraules es vagen morint.

Com va escriure la també alcoiana Isabel-Clara Simó al diari Avui el 9 de juny passat, ‘La feina que ha fet el lingüista alcoià és digna d’aquella nissaga que avui semblava perduda de lingüistes que es deixen el fetge, mot a mot, en obres que transcendiran el temps’. En el llibre de l’amic Eugeni Reig, com diu l’escriptora Isabel-Clara Simó, ‘s’hi descobreixen les bases, les arrels de la llengua comuna’, i per això ‘és d’aquells llibres que has de tenir sempre a l’abast de la mà’.