18.06.2015 - 06:00
Avui a les 19.00 al Col·legi d’Economistes de Barcelona Joan Ramon Sanchis, catedràtic d’economia i organització d’empreses a la Universitat de València, presentarà el llibre ‘Caixa Popular: un model de banca cooperativa social i diferent’. Escrit a quatre mans juntament amb Vanessa Campos, l’obra explica el cas particular d’aquesta caixa cooperativa que des de fa quaranta anys opera al País Valencià. Hem entrevistat Joan Ramon Sanchis perquè ens parli d’aquesta entitat i ens expliqui com ha sobreviscut a la crisi i quin compromís manté amb l’economia local.
—Què té de diferent el model de Caixa Popular del de les altres caixes?
—Al sistema financer hi ha tres tipus d’entitats bancàries: els bancs societats anònimes, que són els bancs convencionals; les caixes d’estalvis, que només n’han quedat dues –Caixa Ontinyent i Caixa Pollença–; i les cooperatives de crèdit, com Caixa Popular. La principal diferència de les cooperatives de crèdit és que no han resultat afectades per la crisi ni han necessitat diners públics. Són bancs totalment independents. No hi ha cap ingerència dels polítics, i per tant, eviten les decisions de caràcter polític que han rebut les caixes d’estalvis.
—Quina és la principal característica de l’entitat?
—Té dues característiques diferenciadores importants. Per una banda, és una cooperativa de treball associat. Això vol dir que els treballadors són alhora propietaris, socis de la cooperativa. De fet el 92% de la plantilla són socis i, per tant, prenen les decisions. I, per una altra banda, és una cooperativa de segon grau. Això vol dir que algunes cooperatives de treball associat del País Valencià són també cooperatives associades a Caixa Popular i participen en les decisions. Ara mateix són 141. Caixa Popular és un banc democràtic, perquè es basa en el principi d’una persona un vot, independentment del capital que hagen aportat a la cooperativa.
—I quina classe d’inversions fa per generar capital?
—Fonamentalment, la quota de negoci se centra en aquestes cooperatives. Ara com ara, els actius totals de Caixa Popular són mil milions d’euros, que si ho compares amb les grans entitats bancàries és molt poc. A part, també té 150.000 clients particulars, economies domèstiques que van a una de les 65 sucursals repartides pel País Valencià i hi dipositen els estalvis.
—Per tant, la crisi a Caixa Popular no hi va tenir el mateix impacte que en la majoria?
—Les caixes cooperatives no inverteixen en el sector de la construcció ni en el sector l’immobiliari. No es dediquen a l’especulació, com van fer les caixes d’estalvis i els bancs. El negoci va adreçat als particulars i al finançament de l’activitat productiva de les cooperatives. Durant l’època de crisi econòmica en què la major part d’entitats bancàries han tallat el crèdit a les petites i mitjanes empreses, les cooperatives no. Igual com també ha continuat creixent quan la resta d’entitats es trobaven obligades a tancar oficines per exigències de la Unió Europea pel rescat bancari que van rebre.
—És a dir, que la voluntat d’expansió de la caixa és limitada.
—Sí, molt limitada. Caixa Popular segueix una estratègia de creixement de ‘taca d’oli’. Sempre ha estat un creixement molt sostenible i molt lent. Cal tenir en compte que és una entitat arrelada a un territori en concret. És una caixa valenciana. Caixa Popular és conscient que amb la desaparició de Bancaixa, la CAM i Banc de València, és pràcticament l’única entitat bancària valenciana, juntament amb Caixa Ontinyent. Per ells és un element diferenciador molt important.
—I ara treballeu per estendre aquest model al Principat.
—Sí. En aquests moments a Catalunya, per recuperar l’activitat empresarial perduda i per crear ocupació, és important que hi haja un pulmó financer. Nosaltres creiem que el model de Caixa Popular podria ser adequat per a crear una cooperativa catalana que done suport als petits empresaris, els emprenedors… Hi ha un grup d’empresaris catalans que treballen per construir aquest projecte i de moment hem establert negociacions amb una cooperativa de crèdit francesa per poder crear una cooperativa catalana.
Ací teniu la presentació que van fer Joan Ramon Sanchis i Vanessa Campos a la Fira del llibre de València:
