05.06.2015 - 11:35
… Jean Marc Pujol se sent consternat perquè Ada Colau representa un populisme que pot portar núvols i tempestes al cel polític de Barcelona; no sóc pas un defensor de Colau, i si fos veí de Barcelona segurament no l’hauria votada; ara bé, més consternat estic jo pels èxits electorals del Front National a Perpinyà; en canvi, a les eleccions municipals del 24 de maig, PxC s’ha esfondrat fins a obtenir uns resultats merament testimonials i residuals, d’ací que estigui temptat d’aconsellar els de PxC de fer-se francesistes, és a dir, de propugnar l’annexió del Principat a França perquè, com hem vist, a Catalunya, la ultradreta xenòfoba és una cosa que només funciona a la zona francesa; evidentment, molt pitjor que Ada Colau alcaldessa de Barcelona seria Louis Alliot alcalde de Perpinyà, una amenaça de la qual ens n’acabem de lliurar pels pèls i que tornarà a plantejar-se en les properes eleccions.
No sé pas si, tal com sembla témer-ho Jean-Marc Pujol, Ada Colau arruïnarà Barcelona si aplica el seu programa de govern; tanmateix, com tots sabem, Perpinyà és una de les ciutats amb més atur de tota la República Francesa, amb greus problemes socials com el del barri de Sant Jaume, i que, aviat, perdrà un important equipament com ho és l’escola de belles arts; puc confiar, doncs, que, per molt malament que Colau ho faci, Barcelona no caurà al mateix nivell de prostració en què es troba Perpinyà.
Precisament perquè pretén representar una renovació en la política, no sabem pas quins resultats donarà el govern municipal d’Ada Colau, però és que Jean-Marc Pujol, a més que ja porta una colla d’anys d’alcalde de Perpinyà, és membre del partit de Nicolas Sarkozy, el qual alguna responsabilitat deu tenir en la crisi general en què ara es troba França. Naturalment, per ser honest, haig de reconèixer que en un sistema com el francès, on, sense autorització de París, ningú no pot moure ni un dit, no es poden carregar gaires culpes en els elegits locals o departamentals. D’altra banda, voldria observar que Barcelona no és pas una ville exceptionnelle, sinó, simplement, una ciutat catalana igual com ho és Perpinyà, i, precisament, una manera de dinamitzar la vida econòmica i social perpinyanesa seria intensificant i fent més estreta la relació amb Barcelona.
A l’Indépendant, Jean-Marc Pujol ha assegurat que no veu gaire clares les relacions institucionals amb Barcelona perquè Ada Colau és “una indignada, activista d’esquerres, sostinguda pel partit antiliberal Podemos”. Millor seria que es plantegés quines relacions institucional podria tenir Perpinyà si la governés el Front National i que es preguntés què fa ell per evitar la realització d’un escenari com aquest.
Per cert senyor Pujol, està vostè consternat o inquiet perquè la nova reforma educativa francesa pot fer disminuir la presència del català en l’ensenyament públic? O potser tant li fa? Dir que a Orà molta gent parlava en català perquè era d’origen valencià queda molt bé, però, és clar, és que el català és la llengua pròpia de Perpinyà. L’amoïna gaire que la constitució d’una regió catalana sigui una cosa gairebé impossible tenint en compte la lògica nacional franco-francesa?
Xavier Deulonder i Camins (escrit rebut el dilluns 1 de juny del 2015)
Com sempre, també podeu reaccionar aquí deixant-hi opinió o informació complementària vostra, segur que us hi contestarà.
