04.06.2015 - 06:00
Hi participen Marc Zanni (director de doblatge), Joan Sanz (actor de doblatge) i Marc Peiron (graduat en Traducció i Interpretació, periodista i expert en el procés de doblatge de Bola de Drac) per parlar del procés de traducció, doblatge i adaptació al català de la sèrie Bola de Drac. Marc Zanni ens explica aquí la seva experiència com a doblador de Son Goku.
Quan el 13 de Setembre del 1991 vaig doblar per primera vegada en Son Goku, res em va fer pensar que quasi 25 anys després Bola de Drac continuaria sent una referència per a molta gent. I quan dic “molta” és “molta”. Recordo perfectament el dia. El director em va explicar quatre aspectes del personatge. Una d’elles és que es tractava d’un noi de la meva edat i que per tant no necessitava modificar el meu timbre de veu.
De fet, les referències que tenia si escoltava la veu nipona no em servien de res, ja que era la veu d’una dona. A principis dels noranta doblar Bola de Drac era com doblar una altra sèrie de “dibuixets” més. A ningú se li hauria ocorregut gravar alguna sessió de doblatge o fotografiar-se mentre doblava alguna escena, immortalitzant el moment per a futures generacions.
Aquí no existia la cultura manga, els nostres referents de dibuixos japonesos eren Mazinger Z, Heidi o Marco. Qui es podia imaginar que un autor japonès anomenat Akira Toriyama revolucionaria el panorama televisiu i social dels joves catalans amb Dr. Slump i Bola de Drac? De sobte els joves catalans feien l’impossible per a no perdre’s ni un capítol; van crear el primer club de fans de l’autor amb un número desbordant de socis; es van arribar a tallar carrers perquè els caps de setmana es col·lapsava el mercat de Sant Antoni on els fans s’intercanviaven fotocòpies, ja que no existia marxandatge. Particularment, em vaig adonar que allò no era normal quan nois i noies esbrinaven el número de telèfon de casa meva i em trucaven per a poder assistir a una sessió de doblatge o per a fer-me una entrevista. La feina de l’actor de doblatge és anònima, la majoria de gent no ens coneix físicament.
Com el misteri de la ràdio, cadascú s’imagina el rostre d’aquella veu, moltes vegades idealitzant-la. Però ser la veu protagonista d’una sèrie tan particular com Bola de Drac ho canvia tot. Molts nens, quan m’escoltaven, al·lucinaven de què, casualment, tingués la mateixa veu que el seu personatge favorit. Poc a poc aquesta “popularitat” va augmentar exponencialment en el moment en què va aparèixer Internet i, per tant, les xarxes socials; aquelles veus tenien cara. Quan el meu company i amic Joan Sanz es va “atrevir” a penjar un vídeo on només afirmava que ell era la veu catalana d’en Vegetta no es podia imaginar que tindria més de cent mil visites. Ni jo em podia imaginar, quan em van convidar per primer cop al Saló del Manga, que molts nois i noies m’abraçarien i em dirien tantes vegades allò de “tu formes part de la meva vida”. He de confessar que la primera vegada que ho vaig sentir fins i tot em va fer por. En aquell moment, davant de centenars de fans que aplaudien i demanaven que els fes un kame-hame no podia pensar que acabaria fent un llibre amb en Joan Sanz sobre les nostres experiències en el doblatge de Bola de Drac i que arribaríem a tenir un estand propi al Saló del Manga on participaria junt amb altres companys pel que som, actors de doblatge. He tingut la sort de participar en molts animes, de protagonitzar-les o dirigir-les (Shin Chan, Slam Dunk, Orphen, One Piece, Bleach…), però per a la majoria dels fans de l’anime jo sempre seré la veu del Son Goku gran. I ja puc doblar qualsevol altre actor, personatge o fer qualsevol tipus de locució, que només escoltaran la veu d’en Goku. Puc dir amb la cara ben alta que el millor doblatge anime es fa a Barcelona, des de sempre.
I l’èxit del doblatge de Bola de Drac radica, entre altres aspectes, en la combinació de veus noves i veteranes; a saber plasmar l’essència dels personatges a través de les interpretacions catalanes o introduir un llenguatge particular amb paraules oblidades de la tradició catalana que des d’un primer moment van fer furor. Quantes vegades m’han dit que gràcies a Bola de Drac van aprendre el català! A partir de la saga GT he acabat dirigint-la. Per tant, Bola de Drac també ja forma part de la meva vida. I estic orgullós que una feina artística moltes vegades tan injuriada i incompresa sigui valorada i preuada per als aficionats dels dibuixos japonesos. I en aquest cas l’èxit és conseqüència de la bona feina dels companys i companyes que es dediquen a aquesta professió, des dels traductors, passant pels lingüistes, actors i acabant pels tècnics de so.
