Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  16.05.2015  13:36

Qui és Jordi Sànchez, el nou president de l'ANC?

Va ser un dels màxims dirigents de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes · És adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya

Men?ame
 

Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) ha estat escollit nou president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en la reunió del nou secretariat aquest matí a Cardona. Era el candidat proposat per l'equip de treball Junts, que es va presentar a les eleccions al secretariat de la setmana passada. Sànchez té una llarga trajectòria en l'àmbit acadèmic i de l'activisme cívic i polític. Es va llicenciar el 1991 en Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i té un màster per la mateixa universitat. L'any 1996 va ser designat per participar com a becari en el programa de la German Marshall Fund dels Estats Units.

Des del 2001 i fins al seu nomenament com a adjunt del Síndic ha estat el director de la Fundació Jaume Bofill, on ja, des del 1996, n'era el director adjunt. Del seu pas per la Fundació destaca l'impuls de diversos estudis i propostes de millora en les polítiques públiques de l'educació, la igualtat social i el fet migratori, i també de diverses experiències innovadores en el camp de la participació ciutadana i el reforçament dels valors democràtics.

Entre el 2004 i el 2006 va ser el coordinador i el redactor d'un dels cinc àmbits del Pacte nacional per a l'educació, concretament el que va fixar les bases del servei públic educatiu. L'any 2008 va ser coordinador d'un dels quatre àmbits del Pacte nacional per a la immigració, en concret el que elaborava l'adaptació dels serveis públics.

És professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona (UB). Anteriorment, ha estat professor a la UAB i a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ha exercit la docència en diversos màsters i estudis de postgrau de diverses universitats. És autor de publicacions acadèmiques i també d'articles en obres universitàries col·lectives.

Des del 1996 fins el 2004 va ser conseller de l'antiga Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Des de l'inici dels anys vuitanta ha participat en diversos moviments cívics i entitats socials i culturals del país. Cal destacar la participació a la Crida a la Solidaritat, de la qual va ser dirigent i portaveu des de 1983 fins a la seva dissolució, el juny de 1993.

Des de mitjans anys noranta ha col·laborat periòdicament com a analista en temes socials i polítics en diversos mitjans de comunicació del país. En els darrers anys ha impartit centenars de conferències, tant en actes organitzats per institucions públiques com per associacions culturals i cíviques.

Activisme cívic i polític

Sànchez explicava així la seva vinculació amb l'activisme quan va presentar la candidatura al secretariat nacional de l'ANC:

«El més destacable és el viscut al llarg de tot els vuitanta i fins al 1993 (moment de la seva dissolució) en tant que membre de la Crida a la Solidaritat. La Crida, moviment de base assamblearia, va desenvolupar un activisme cívic, polític i no partidista en defensa dels drets nacionals, de la normalització de la llengua catalana, de la internacionalització del fet nacional català i de la defensa de les llibertats democràtiques.

La Crida va realitzar al llarg de la seva existència mobilitzacions ciutadanes, campanyes de sensibilització i va promoure accions directes no-violentes amb l'objectiu d'evidenciar i denunciar les situacions de manca de reconeixement nacional i lingüístic.

Les campanyes a favor de la normalització de l'ús del català a les grans empreses públiques i privades, a favor de l'oficialitat del català a les institucions europees, contra les politiques centralitzadores i uniformadores del govern espanyol, de promoció i internacionalització del fet nacional català, són algunes de les actuacions d'aquells anys.

En la major part d'aquestes actuacions vaig poder participar en el seu disseny, preparació i realització, adquirint un aprenentatge impagable.

Cal dir que la presència territorial de la Crida, a través de les Assemblees locals i comarcals, va ser també una bona oportunitat de teixir una intensa relació amb persones i associacions socials i culturals d'arreu de la nostra geografia.»

Men?ame