Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  30.04.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

L'espanyolisme a Catalunya, retratat per Jordi Borràs

El fotoperiodista publica el llibre 'Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya'

Men?ame
 

El fotoperiodista Jordi Borràs (Barcelona, 1981) acaba de publicar el seu segon llibre, 'Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya' (Pol·len Edicions), després del celebrat 'Warcelona, una història de violència' (2013). Borràs retrata en aquest llibre els moviments espanyolistes a Catalunya, no únicament amb la fotografia. També amb documentadíssims texts que expliquen l'espanyolisme de PP i Ciutadans, de la constel·lació ultradretana, o dels cossos armats de la policia espanyola, la guàrdia civil o els mossos d'esquadra. El llibre té els texts traduïts a l'anglès i al castellà i un útil índex onomàstic. Borràs treballa de reporter gràfic 'free lance' a Nació Digital, Crític i la Directa, entre més. VilaWeb l'ha entrevistat al barri de Sants de Barcelona.

—D'on us ve aquest interès per la fotografia?
—Jo vaig començar a fer fotografies perquè el sonat del meu germà Enric, periodista, se n'anava a Montjuïc a fer fotografies de les trobades ultres, i allà se'm va despertar. Polititzat i independentista com era jo, descobreixo un món que creia llunyà. I veig que no. Que és aquí, manifestant-se a Barcelona, i que surt al carrer amb tota la impunitat.

—Però el llibre no és de fotògraf i prou. També és d'escriptor.
—A disset anys vaig deixar d'estudiar i em vaig posar a treballar al Port de Barcelona. Netejant cobertes i pintant bucs de vaixells. Amb els anys vaig tornar a estudiar, il·lustració. Sóc il·lustrador de professió, fotògraf per accident i a vegades faig de periodista per necessitat. Ara he escrit perquè a vegades on no arriba la foto, hi ha d'arribar el text. En un llibre com aquest, amb la complexitat que té, no volia fer un àlbum de cromos. Volia contextualitzar cada fotografia i que no em diguessin que manipulava. Lloc, dia, noms.

—Noms de l'extrema dreta a Catalunya, doncs.
—Josep Alsina, vice-president de Somatemps. Professor d'institut a Nou Barris (Barcelona), Alsina va militar al PENS (Partido Español Nacional Socialista), organització neonazi molt més radical que CEDADE i que va derivar en grup paramilitar. El PENS va posar artefactes a editorials, distribuïdores de llibres, etc. i va estar a Fuerza Nueva. Ara és vice-president de Somatemps. I Somatemps el funda Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana.

—Josep Ramon Bosch?
—President de Societat Civil Catalana. Aquest home el 18 de juliol de 2013 va anar a un homenatge a Gandesa. S'hi homenatjava el cop d'estat franquista del 18 de juliol. Parlem de pocs mesos abans de fundar Societat Civil Catalana.

—Hi ha gent que segur que ho diu: SCC són feixistes.
—No. Me'n guardaré prou de qualificar ningú de feixista si no ho puc demostrar. Tampoc no diré que Plataforma per Catalunya ho sigui. Et diré que són extrema dreta populista. Feixisme era la Itàlia dels anys 30. SCC és extrema dreta? No. Hi ha molta extrema dreta a SCC? Sí. Com al PP i Ciutadans. El PP i Ciutadans són d'extrema dreta? Rotundament no. La gent d'extrema dreta es pot sentir atreta pels seus discursos? Rotundament sí. I t'ho demostraré: 8 persones de cada 10 que es declaren d'extrema dreta, segons una enquesta del CIS de l'any 2011, van dir haver votat el PP a les eleccions. Amb això t'ho dic tot. Amics, l'espanyolisme té la base social que té. El dia de la fundació de SCC, el Sant Jordi de 2014, al Teatre Victòria hi havia gent de Falange, de la Fundació Francisco Franco i de l'MSR. Per pensar-hi, no? Aquests són els grans demòcrates?

—Juan Antonio Llopart.
—Dirigent històric del Movimiento Social Republicano (MSR). Ara està a Sobirania y Libertad (SIL). Va anat a la reunió fundacional de Somatemps. El seu historial és per a arrencar a córrer: implicat en el cas de Circulo de Estudios Indoeuropeos. Els mossos van intervenir aquesta llibreria i van confiscar-ne milers de pàgines d'apologia al nazisme. El Tribunal Suprem el va absoldre. Si no, ara fóra a la presó.

—I els de vint anys, no hi són?
—Oi tant. I molts surten de la Universidad Abad Oliva. Per exemple el dirigent de les joventuts de Plataforma per Catalunya, Carlos Oliba, n'és alumne. Javier Barraycoa i Jorge Buxadé, advocat de l'estat, ex-candidat de Falange Española, militant de Societat Civil Catalana, del PP, i del sector més ultra, també està a l'Abad Oliva.

—Quina és la fotografia que us ha portat més maldecaps?
—Maldecaps, n'he tingut. Problemes seriosos, no. Per exemple, la fotografia que ensenyo d'un mosso d'esquadra amb una bandera espanyola. Va sortir al Nació Digital i durant un parell de setmanes rebia anònims per correu i trucades de telèfon molt desagradables. També sé que hi ha dos elements de Falange del Maresme que me la tenen votada. Aquest darrer any i mig he anat amb molta precaució als llocs i procurava anar acompanyat de gent que si calgués em poguessin donar un cop de mà. Però t'he de dir que vaig passar més por a la Diada del 2014 a Tarragona a l'acte de Societat Civil Catalana --tu també hi eres--, que no pas el 12-O a Montjuïc. Vaig anar-hi a pit descobert. I allà no hi havia solament la Carme Chacón. Hi havia Democràcia Nacional, Plataforma per Catalunya, MSR, SIL i un bon gruix de l'extrema dreta.

—En qualsevol cas, no veiem una extrema dreta violentíssima, per això.
—El temps dels incontrolats s'ha acabat. Segurament el darrer intent seriós és Milícia Catalana, que fa les darreres accions als anys noranta. Aquí tenim l'extrema dreta de cap rapat i esvàstica a la jaqueta, i la de vestit amb corbata. Em fa més por la de la corbata. No provoquen violència explícita, però si implícita amb el seu discurs d'odi a l'immigrant o la catalanofòbia. Tot això és més perillós que un cap rapat amb un bomber.

—On és la ultradreta catalanista?
—En un mapa d'Europa, a tots els estats hi trobarem ultradreta. Hi ha una frase de Ramon Bau, històric dirigent de la ultradreta, que apareix al llibre: 'Tenemos que reconocer que el nazismo ha sido siempre anticatalanista.' Es poden comptar amb els dits d'una mà els neonazis catalanistes. Són quatre gats. I de fet els neonazis independentistes han vingut sempre de l'espanyolisme. Per exemple: el Partit Nacional Socialista Català (PNSC) va sorgir dels despatxos de CEDADE, on ara hi ha la llibreria Europa. El creen per mirar d'atreure sectors independentistes al nacionalsocialisme. Fins al punt que, remenant arxius, vaig trobar fotolits de cartells de CEDADE i PNCS i vaig comprovar que imprimien la propaganda tots dos a la impremta a CEDADE. Ramon Bau ho explica: és l'intent de crear el partit neonazi català des de l'espanyolisme. Als anys vuitanta hi havia Nosaltres Sols, amb la campanya 'Fora xarnegos'. No va reeixir. Xenofòbia contra castellans n'hi ha hagut, però mai res ferm. I fixa't que ara hi ha Som Catalans, escissió de Plataforma per Catalunya. Som Catalans és dirigit per Enric Ravello, que fa quatre dies era Enrique i ve de CEDADE. Dit això, amb la ultradreta catalana, hem d'estar alerta.

Men?ame