24.04.2015 - 06:00
Xavier Vinyals (Barcelona, 1967). És el president de la Plataforma Pro-Seleccions Esportives Catalanes. També és empresari i cònsol honorari de Letònia a Catalunya.
—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—L’esport català seria, sense cap mena de dubte, un enorme beneficiari de la creació d’un nou estat català. No hi ha discussió, perquè ho tenim estudiat des d’un punt de vista d’impacte econòmic, sociològic i de competició esportiva. Si la independència pot suscitar incerteses, que entenc que en susciti –i encara més si les alimenten els qui no la volen–, en l’àmbit de l’esport no n’hi ha, d’incerteses. Sabem del cert que l’esport serà un beneficiari net de la independència de Catalunya perquè significarà la seva internacionalització. Això vol dir poder ser a les competicions internacionals, tenir un Comitè Olímpic de Catalunya, ser a la Copa del Món de Futbol, a la Copa Davis, etcètera. Països de dimensions similars a la nostra i amb menys pes en l’escena esportiva tenen clubs de futbol que juguen la Champions, dels quals poca gent sap el nom. Aquí, els clubs catalans importants, més enllà del Barça i l’Espanyol, es podrien classificar per a la Champions. I jugar un partit de Champions vol dir cobrar, pel cap baix, cinc milions d’euros, que és molt més que el pressupost del Llagostera o del Girona. Seria un gran salt. Hi hauria una lliga catalana, que probablement seria una lliga sense el Barça i l’Espanyol, fins que no hi hagués la gran lliga europea.
En un terreny més personal, també vull la independència perquè crec en la llibertat individual i en la llibertat col·lectiva. És una lluita universal, siguem a Catalunya o siguem a Cuba. Hi ha uns valors que són fonamentals.
—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—L’estat català naixerà lliure d’algunes motxilles que portem ara, com el dèficit fiscal endèmic. I, si bé és cert que portarà algunes motxilles noves del procés d’independència, és un cas únic i singular al món que un país econòmicament potent i una societat avançada i democràtica tinguin la possibilitat de començar bastant de zero. Podrem fer un disseny únic i singular al món. Crec que la gran aportació que pot fer Catalunya és ser un exemple de coses que a alguns altres països, per aquestes motxilles històriques que arrosseguen, els costa molt de fer.
