A la intempèrie: Jaume Plensa

  • Us oferim un vídeo sobre la peça i el procés de treball de l'artista Jaume Plensa per a la sèrie 'A la intempèrie'

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Intempèrie’ per l’artista Jaume Plesa és un terme que lliga amb valentia i sofriment, i també en com hom reacciona davant l’atzar, davant d’un fet inesperat: ‘Intempèrie és una paraula extraordinària!’, diu. I afegeix: ‘És un concepte molt ampli, poèticament riquíssim. És l’espai, la desprotecció, el contacte més directe de tu amb la realitat, a pèl. I és una paraula molt interessant aplicada al món de l’art, perquè moltes vegades que discutim sobre la funció de l’art, jo sempre defenso que l’art no serveix per a res. Aquesta és la seva força. Però no perquè no serveixi sinó perquè no té una funció directa.’ Són reflexions al voltant del projecte A la intempèrie‘, que podeu veure en el vídeo.

Continua Plensa: ‘Si tu deixes una escultura al mig del carrer, al mig d’un bosc, en un lloc que no té un context on ja esperes trobar una obra, això és intempèrie. I això a mi sempre m’ha excitat molt. Diuen que sóc un artista d’art públic. No. El que passa és que m’excita que no hi hagi context, perquè l’obra ha de sobreviure per si mateixa.’

‘A la intempèrie’ és una col·lecció de cinc obres gràfiques originals dels artistes Jaume PlensaAlfredo Jaar, Ignasi Aballí, Eulàlia Valldosera i Perejaume, i d’un poema de Manel Guerrero, el comissari, que parteixen d’aquest concepte. El taller de gravadors Tinta Invisible, que el formen Ricard Ibernon, Martí Guinovart i Sesé Rubio, ha promogut i realitzat aquest projecte per subscripció, ja que té com a finalitat fer assequible l’adquisició d’obres d’art i animar a la formació de col·leccions de gravat. Aquest projecte s’ha desenvolupat al llarg de tres anys i un equip de VilaWeb l’ha acompanyat, enregistrant una sessió de treball de cada artista, capturant un moment del procés de creació, sempre en el mateix escenari, el taller de Tinta Invisible.

Sobre la seva peça, Jaume Plensa explica: ‘En el cas d’aquest gravat, és la primera vegada que poso aquests tipus de personatges fets de lletres sobre un fons negre. I estic entusiasmat, perquè de cop la figura sembla que floti. El paper desapareix i això és interessant. La figura agafa una entitat pròpia. Ha estat una experiència interessant que m’agradaria seguir-la. Perquè la figura es troba en un fragment d’espai que imagines molt més ampli. Com si el paper fos finestra i a través de la finestra veiessis aquest personatge, una mica llunyà, en un espai infinit.’

‘I no m’ho esperava, perquè anant cap al negre sembla que conduiries la peça cap a un espai més dramàtic, més espès, més opac. I en canvi ha passat tot el contrari: el negre ho ha fet desaparèixer tot i ha deixat la figura com si flotés dins d’un espai més ampli. Ha trencat el format del paper. Per això aquest gravat lliga amb moltes coses inesperadament.’

Els gravadors de Tinta Invisible van haver de resoldre un repte tècnic, un gofrat que s’havia d’incorporar i encaixar exactament en la figura (gravar en relleu dibuixos valent-se de motllos calents). I per la seva banda, Plensa també hi va batallar amb la peça, però en un altre sentit: ‘Em va costar molt de fer aquest gravat. Em va costar molt deixar-lo tan despullat. Sempre el més difícil és saber parar. Però també és difícil saber netejar. I va ser tota una guerra. Però estic satisfet perquè no es nota aquest esforç, perquè aquest gravat emana molta pau, i això jo ho busco en la meva obra, generar silenci. Ja sabem que sempre guanya el que crida més, però això a mi no m’interessa. Has de guanyar per silenci, per intimitat, o perquè tu mirant el gravat pensis en tu i no en mi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any