14.04.2015 - 11:39
És habitual veure el paper de les dones en els videojocs com a objectes sexuals o indefensos que necessiten un home que les ajudi. Són videojocs fets per homes i per a homes.
El valent cavaller Sant Jordi, heroi protagonista de la llegenda que porta el seu nom, salva una indefensa princesa matant el drac que la té segrestada. O el valent Super Mario, que és capaç de matar el drac Bowser que té segrestada la princesa. La línia argumental d’aquests dos casos es coneix com “La donzella en perill” i és un recurs sobre explotat al llarg de la Història: Andròmeda, Rapunzel, la Bella Durment, Blancaneus o Cleodolinda -la princesa que rescatada per Sant Jordi, que també té nom-. Actualment, la tecnologia guanya protagonisme davant dels contes i novel·les; el fil argumental en molts d’ells però, es manté idèntic.
En alguns videojocs les “donzelles en perill” necessiten un heroi que les salvi, com Zelda, Peach i Kairi, que comparteixen uns trets comuns: són dones joves, atractives i innocents esperen l’ajuda masculina perquè soles no poden escapar-se de l’enemic. De fet, el primer diàleg que van tenir els personatges femenins als videojocs va ser “Help” (ajuda), protagonitzat per la princesa Peach a Super Mario. És aquest mateix arquetip, marcadament anacrònic i no exempt d’estereotips de gènere, el patró que segueixen les trames de moltíssims més videojocs. Tenint en compte que han esdevingut en temps rècord un fenomen social amb un públic de 1.600 milions de gamers a tot el món, els videojocs exerceixen una evident influència i transmeten uns determinats valors, tal i com afirma el Dr. Oliver Pérez, autor de “El llenguatge videolúdic. Anàlisi de la significació del videjoc”.
El rol de la dona en una acaparadora majoria de videojocs es limita a un paper secundari, purament decoratiu. Anita Sarkeesian, la polèmica creadora de la sèrie documental Trops contra Dones en Videojocs, explica en el capítol Damsel in distress “No és cap casualitat que els videojocs fomentin aquest paper. Seguim un patró que també veiem a la realitat, en un escenari on les actituds sexistes i infravaloració del paper de la dona són recurrents”. Sarkeesian també alerta del perill dels videojocs que han tingut més èxit. Declara: “Els personatges que hi apareixen no deixen de ser icones mundials, referents per molts usuaris”. A tall d’exemple, la Princesa Peach és mundialment coneguda per aparèixer en setze jocs de la saga Super Mario Bros, en quinze dels quals és segrestada i ha de ser rescatada.
Tal i com determina el periodista Xavier Vidal, l’estereotip de la dona va més enllà de la princesa irrellevant i pobre d’esperit. La hipersexualització de la figura femenina és present en els videojocs no només a través del seu rol com a personatge. Un bon exemple en seria Lara Croft, que tal i com explica la periodista i especialista en videojocs i autora de “Vida Extra”, Gina Tost explica: “Les corbes i els gemecs dels personatges femenins evidencien que han estat creats per homes i per a homes”. Segons la periodista, un altre exemple que acompanya aquesta perspectiva és el de la indumentària. Tost analitza que mentre ells vesteixen armilles, jaquetes, musculatures desorbitades o roba de carrer, elles passen del vestit (escotat i/o rosa) als corsés, faldilles curtes, escots pronunciats o peces de cuir.
Ho assenyalava Maria Teresa Cordón, directora general a Barcelona de la multinacional francesa de videojocs Ubisoft el 2013, quan deia que el més preocupant d’aquesta hipersexualització és que no és fruit de la ficció. Cordón pren com a exemple el que molt sovint veiem per televisió: presentadores escotades, amb faldilles curtes o amb provocatius vestits al costat d’homes amb corbata i americana. D’aquesta mateixa manera trobem molts més exemples d’una potenciació de rols i estigmes que s’arrosseguen des de fa desenes d’anys. Ells tampoc en queden al marge: la preocupació per la imatge, pel físic musculós és també producte nociu d’aquesta sexualització. Quan aquesta és la realitat, no resulta sorprenent que als videojocs també s’hi reprodueixi. I és aquí on rau l’error segons Gina Tost: interioritzar l’estigmatització i normalitzar-la.
Malgrat això, el sexisme als videojocs no es limita al que passa dins la pantalla. L’Òscar Sola és expert en e-sports, la competició professional i disciplinària dels videojocs. Sola denuncia que les dones juguin en lligues separades dels homes quan no hi ha justificació física alguna: “És tot ment i dits”, senyala. Sola determina que amb el temps s’està reduint la tendència de creure inferior el paper de la dona com a jugadora de videjocs, encara que és conscient que “queda molta feina per fer”. També assenyala el paper que hi juguen els pares i mares en el procés de creixement, ja que potenciar o no aquests rols depèn en gran part del que sigui interioritzat en els primers anys de vida.
Expertes d’arreu del planeta pronostiquen que el sexisme es podria reduir amb molta feina i lluita constant. La youtuber Anita Sarkeesian ha aconseguit milions de seguidors denunciant el paper de la dona com a producte i com a subjecte indefens que necessita un home per sobreviure. Que tingui més o menys repercussió és una qüestió que va més enllà de les pantalles.
