Dijous  26.03.2015  10:13

Autor/s: Isabel Donet i Sánchez

Dones trencades

Men?ame
 

Simone de Beauvoir va escriure això de conec a aquestes joves 'a la moda': 'Tenen una vaga professió, pretenen cultivar-se, fer esports, vestir bé, mantenir impecable el seu apartament, educar perfectament els fills, dur una vida mundana. En una paraula, èxit en tots els plans. I no tenen veritable interés per res. Em gela la sang'.

És un fragment de 'La dona trencada', un conte de l’escriptora que va saber percebre i descriure d’una manera impactant la situació de la dona en la societat. 'La dona trencada' es va escriure en el 1968, però hi ha coses que no canvien. Realment, gela la sang comprovar que poc han avançat els principis ètics i socials que han estret tan severament el cercle vital de les dones.


Vora cinquanta anys després, gela la sang comprovar com romanen en la nostra existència esquemes masclistes i immobilistes als quals ens hem acomodat com a una faixa que ens estreny. Les dones continuem sense saber amb certesa què guanyem o què perdem amb això de la maternitat, la fidelitat, l'abnegació, l’entrega sense límits, la protecció de la família, aquest voluntarisme pels detalls amb el qual aspirem a convertir-nos en imprescindibles; el pànic al pas del temps quan la bellesa es converteix en la vellesa del cos, o la competència absurda amb altres dones.


Els llistons es mantenen altíssims amb la pressió de la cerca de la perfecció, i a més no aconseguim de desenganxar-nos de la sensació dels anys perduts i de tantes altres qüestions de les quals seguim sense cap resposta concreta que ens situe amb la fortalesa d'un jonc en aquest món.


Com en 'La dona trencada', es sentim com en el relat d’una vida diferent. De segur que tots i totes trobem exemples al nostre voltant de dones que, com a mobles vells, ja no s'adiuen amb la nova vida de les parelles. I de com la crisi -que ha aguditzat la bretxa social- ha colpejat les dones amb més crueltat.


Moltes dones de sòlida formació, integrades en el seu entorn, compromeses políticament, sensibles, intel·ligents, s’han quedat a casa a tindre cura dels fills i dels pares. Dónes irremeiablement molt sacrificades. Aquesta és la diferència que marca el món dels homes i el de les dones: les suposades obligacions femenines i el irremiable sacrifici.


L'escriptora i periodista Sonsoles Ónega afronta la situació actual des d’una nova perspectiva, la que considera una gran estafa del segle XXI, que no és sinó l’estafa de la dona treballadora. La protagonista del seu llibre 'Nosaltres que ho vam voler tot' és la directora de compres en una multinacional, la qual rep una irresistible i prometedora oferta professional. Si no estigués casada i amb fills, hauria contestat de seguida, però l'ascens implica instal·lar-se en una ciutat llunyana. Viu esgotada, debatent-se entre treballar en el que li agrada i la vida familiar que desitja.

Es pregunta: per què triar A o B? Ella té un pla C, amb el qual planteja una profunda reflexió: ens han estafat? Una alternativa que els homes no se solen plantejar, perquè el pla d'ells sempre és A.



Un any més, el 8 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, hem escoltat veus de milions de dones que sí que tenen interés per tot. Dones que exigeixen no fer marxa enrere en els avanços aconseguits en les polítiques d'igualtat entre dones i homes.



Un any més, el 8 de març s’ ha alertat que la retallada en serveis essencials com la Dependència està destruint ocupacions, exercides en molts casos per dones. Cada dia hauria de ser 8 de març. També 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència de gènere, per conscienciar la societat i eradicar el greu problema que mata dones pel fet d'haver nascut dones. I cada dia hauria de ser 17 d'octubre, Dia Internacional per a acabar amb la pobresa infantil.



Cada dia que passa és més evident que les dones estem sent les grans perjudicades de la crisi. La pobresa i la desigualtat té avui en dia rostre de dona. El pla A i el pla B del Partit Popular han fallat. Per tant, cal apostar per polítiques més justes i igualitàries si no volem que la història de la crisi siga la història en definitiva de moltes dones trencades. Açò a mi també em gela la sang.