Notícies

Dimarts  24.03.2015  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

L'any de la caiguda en desgràcia d'UPyD

Rosa Díez s'aferra al timó malgrat el fracàs a Andalusia · Dimiteixen quatre membres de la direcció del partit

Men?ame
 

UPyD ha fracassat a les eleccions andaluses. Si el 2012 semblava que era una força emergent, ara ha passat a l'ombra dels dos nous partits del parlament andalús, Podem i Ciutadans, i ni tan sols hi ha obtingut representació. Rosa Díez deia ahir que el partit continuava amb la mateixa força i que ella no havia pas de plegar. Però tant les dades d'Andalusia com totes les enquestes electorals assenyalen mals pronòstics. I el partit se li revolta: anit han dimitit quatre membres de la direcció: Rodrigo Tena, David Andina, i els diputats Irene Lozano i Álvaro Anchuelo.

Fins fa un any, UPyD semblava que era la tercera via, el partit que esberlaria el bipartidisme congènit espanyol. Però la patacada d'UPyD és fortíssima. El maig de l'any passat, a les eleccions europees, va aconseguir 190.882 vots a Andalusia, uns quants més que no pas Podem. Ciutadans en va obtenir 46.000. Si mirem els resultats d'ahir, en canvi, veurem que UPyD es va quedar amb 76.653 vots, un 1,93% del vot. Fa quatre anys n'havia tinguts 129.407, un 3,35%. La il·lusió d'un ascens fulgurant sembla esvaïda. Aquesta és la història del començament d'un declivi.

Álvaro Pombo: 'U, P y D! U, P y D! U, P y D!'

El mes d'abril del 2011, quan faltaven poques setmanes per a les eleccions municipals i autonòmiques i pocs mesos per a les espanyoles, UPyD va fer una demostració de força omplint el palau de Vistalegre de Madrid, on es presentà com l'alternativa a PP i PSOE. Hi havia eufòria. Tanta, que l'escriptor Álvaro Pombo, un dels padrins intel·lectuals del partit, va fer un discurs arrauxat, un punt esperpèntic, que es va fer cèlebre aleshores i que aquest diumenge al vespre algú tornava a fer córrer a la xarxa:

Si us hi fixeu, al vídeo es veu Toni Cantó --que més tard va ser elegit diputat al congrés espanyol-- aplaudint amb força, rient, eufòric també, al costat de Rosa Díez. Cantó, que ara és el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, piulava ahir a Twitter amb un altre to: atacava Díez arran de la conferència de premsa que va fer després del fracàs a Andalusia, per no haver assumit cap responsabilitat del mal resultat:

Es pot entendre el mal humor i la irritació de Cantó amb el resultat de diumenge. Són les primeres dades reals, amb vots, que certifiquen la davallada d'UPyD anunciada per les enquestes, les mateixes enquestes que durant aquest últim any han vaticinat i prefigurat l'ascens de Podem, primer, i el de Ciutadans, després. I ara Cantó veu que només queden dos mesos per a les eleccions a les Corts Valencianes, que hi ha poc temps per a redreçar un rumb que sembla portar el partit a la deriva. S'han filtrat enquestes internes de PP i de PSPV, segons les quals UPyD no entra a les corts i, en canvi, Compromís, Podem, Ciutadans i, en menor mesura, EUPV, es disputen l'enorme bossa de votants descontents amb el PP i el PSOE.

La cruesa de les dades: durant el 2013 i el començament del 2014, els sondatges d'intenció de vot al País Valencià, la majoria encarregats per partits, atorgaven a UPyD entre 5 i 11 diputats. Un sondatge d'El País de l'octubre del 2013 li'n donava 5 i un altre del novembre, d'ElDiario.es, 7. Anem a final del 2014: una enquesta publicada a El País el mes d'octubre ja deixava fora de les corts UPyD. La diferència respecte de l'any anterior era Podem, partit al qual l'enquesta atorgava 17 diputats. Des d'aleshores, cap altre sondatge no ha pronosticat que UPyD entrés a les Corts Valencianes.

El trencament amb Ciutadans

Però a final del 2014 va haver-hi un altre fet important. El partit de Rosa Díez i Ciutadans van trencar de mala manera la negociació que feia mesos que havien començat amb l'objectiu de sumar forces a les eleccions municipals i autonòmiques, primer, i a les espanyoles, després. Díez es va negar a fer aliança amb Ciutadans, al·legant que era un partit amb poca democràcia interna, sense transparència i amb gent encausada (feia referència a l'ex-diputat català Jordi Cañas, que ha acabat essent recol·locat pel partit com a assessor al parlament europeu). El mateix dia que van fer pública la trencadissa, Albert Rivera va fer una 'opa' a UPyD, adreçant-se a l'electorat del partit de Díez perquè el votés, perquè abracés el projecte de Ciutadans.

La negociació amb Ciutadans va ser una pedra a la sabata de Díez. Les eleccions europees del maig de l'any passat van anar prou bé per a UPyD, que va aconseguir quatre eurodiputats. Un d'aquests diputats, Francisco Sosa Wagner, va demanar en un article a El Mundo que UPyD i Ciutadans anessin plegats a les eleccions. I va acusar Díez de pràctiques autoritàries.

Aquell article va irritar Rosa Díez, que va renyar públicament Sosa Wagner, el qual, finalment, va deixar el càrrec d'eurodiputat i el partit, després de criticar Díez per haver-lo insultat i pressionat. Malgrat aquest episodi, la negociació va prosseguir fins que al novembre es va trencar. Des d'aquell moment, UPyD i Ciutadans van passar a ser dos jugadors diferents, rivals, en el mateix tauler de joc. Rivera va voler jugar-hi, va veure clara l'aposta solitària per a esdevenir un partit espanyol. D'ençà d'aleshores els principals mitjans de comunicació espanyols van veure l'ocasió de construir la imatge d'un Podem de dretes. I fou així que es van anar multiplicant gairebé automàticament les aparicions d'Albert Rivera a les principals televisions i diaris espanyols, amb un esment especial a El Mundo, El País i la Sexta.

Les enquestes d'aquests mitjans, i les encarregades per partits, sobretot PP i PSOE, van començar a dibuixar uns punts d'inflexió molt reveladors.

Aquest gràfic, publicat a la Wikipedia en espanyol, ens ensenya l'evolució de la intenció de vot dels partits a les corts espanyoles des de les últimes eleccions, basant-se en totes les enquestes publicades:

ElectionMonthlyAverageGraphSpain2015.png

La línia de color lila que puja de manera espectacular a la part final del gràfic és la de Podem; l'ascens coincideix pràcticament amb l'aparició del partit, a principi del 2014. Aquest ascens coincideix amb una davallada de PSOE, d'Esquerra Unida i d'UPyD. Podem no para de créixer fins a final del 2014, quan es dibuixa un punt d'inflexió cap avall, que coincideix justament amb l'ascens molt ràpid d'una línia de color carabassa, que és la de Ciutadans. I no tan sols recula Podem, sinó també UPyD.

Aquest esquema és el que es va reproduir a Andalusia diumenge passat, tot i que amb una davallada encara més pronunciada del PP. És allò que Toni Cantó veu a venir al País Valencià, on la força de Compromís i, en menor mesura, d'EUPV podria matisar la irrupció tant de Podem com de Ciutadans. I aquesta deriva d'UPyD podria continuar amb vista a les eleccions espanyoles de final d'any, o de començament del 2016.

Ara és Podem que omple el Palau de Vistalegre de Madrid. O el pavelló que calgui. I és Ciutadans que s'aprofita de les millors quotes de pantalla dels mitjans espanyols. UPyD ha entrat en una espiral de davallada que només podria arribar a canviar amb un canvi brusc. Cantó suggeria canvis en la direcció. Però Rosa Díez, de moment, s'aferra al timó.

Men?ame