21.03.2015 - 06:00
En el Dia Mundial de la Poesia, recuperem alguns poemes i fragments de l’obra de Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) vinculats al vi com a imatge simbòlica. Tot i no haver-se estudiat encara, és una de les imatges simbòliques que recorren tota la seva obra poètica. Us oferim una mostra d’alguns d’aquests poemes, que se succeeixen per ordre cronològic, a partir d’un buidatge fet del volum de la ‘Poesia Completa’ de Vinyoli (LaButxaca), a cura del poeta Enric Casasses.
TRASBALSA LA BELLESA COM EL VI (fragment)
Trasbalsa la bellesa com el vi
d’una verema antiga pres a dolls;
el seu ardor sega els genolls
i precipita el cor fins a llanguir.
VIDA MÉS ALTA
Vares tenir la copa de la vida
arran de llavis i bebent mories;
perdut el vi, secreta la ferida,
sofrint, plorant, més altament vivies.
INTERLUDI (fragment)
les paraules
importen sobretot pel que darrera d’elles
s’amaga de sentit. No temis
d’usar el llenguatge si tens ja ben fermentat
al cup el vi.
PAISATGE D’HORTS (fragment)
Enllà de l’hort on el silenci pesa,
blau fresc i dur sobre les fulles de les cols,
vora el morter de l’obra començada,
l’esclat de l’amanida:
verd de pebrot, olives, vi rajant
i paraules alegres.
PLATJA DURA (fragment)
Camino encara sense crosses, menjo,
bec vi, m’agraden els llavis
incandescents.
ALL TIME IS UNREDEEMABLE (fragment)
La nit passada anava per les vinyes
seques, palpant els ceps un per un
com si fer-ho tingués significat
EL GRANER MORAT
El vent d’aram tremola sobre les muntanyes.
Les teranyines del bosc entelen el foraviat.
Tanca’t en el graner
morat de la tristesa.
Fes compte que potser el més important
és collir nous o bé ensacar avellanes,
fer un tast de vi, passar d’un cove a l’altre
castanyes.
Mira, pesa, palpa
la finor de les glans.
EN BONA COMPANYIA (fragment)
El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit és tota per nosaltres.
Encén el vi.
LA TAVERNA DELS ORATGES (fragment)
Tot just hem arribat
a la taverna dels Oratges.
Mira
com ragen les bótes.
Fibla aquella
de quaranta anys. Beguem:
tota la llum de les estrelles
aqui, de sobte.
AUTORETRAT A SEIXANTA-CINC ANYS
Mira’m la cara encesa
de sàtir vell. Quina vinosa
color de vida molt viscuda,
ja no recuperable. Vasos buits.
Cullo, però, raïm amb una falsa
voracitat i m’embriago
de vi dels anys. I tentinejo, palpo
parets de fosca, no tocant ja mai
el cos de préssec de cap dona,
car ja no estic enamorat.
Malguanyat
temps de la vida, aquest, tan sols per patollar-hi.
VIATGES (fragment)
M’ho sé: quan l’avió
pren terra a l’aeròdom i s’aturen,
després de la frenada, els grans motors,
alguna cosa tensa minva. Jo,
què fer, però, perdut sempre a la sala
de trànsit, bevent copes, consumint
quincalla de records? On aniria?
PASSEIG D’ANIVERSARI (fragment)
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l’aigua d’una font.
ELEGIA DE VALLVIDRERA (fragment)
Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar el vinyet
de ceps d’amor, d’anhel i de recança,
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup
els dies justos.
