18.03.2015 - 06:00
La sala del Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs de Barcelona es va omplir ahir al vespre en el debat organitzat per Crític, mitjà de comunicació que justament ahir celebrava sis mesos d’existència. Solament van ser-hi convidats els partits d’esquerra: ERC, CUP, Barcelona en Comú i PSC. A la sala s’hi van veure insígnies contra les retallades, amics que es fan petons a la boca, poquíssimes corbates, moltes dones i força gent jove. El debat es va dividir en tres blocs (crisi nacional, crisi democràtica i crisi social) i va permetre de visualitzar l’estat de les formacions d’esquerres de la ciutat en aquests moments: contra Xavier Trias es viu millor.
Efectivament, va costar molta estona que les paraules ‘Xavier Trias’ desapareguessin de la boca dels participants. Potser no en va desaparèixer mai del tot. I això que el batlle no hi era. Detall curiós, si més no, perquè CiU és un partit que ha governat a la ciutat de Barcelona només aquests darrers anys. Són precisament les esquerres, que hi han governat durant trenta anys. ERC, vuit anys. PSC i ICV, dècades senceres. Dècades. Doncs semblava, per un moment, que CiU fos el culpable de la marca Barcelona. Tret d’Alfred Bosch, sembla que alguns candidats viuen millor atacant CiU que no pas fent propostes pròpies. El moderador, Sergi Picazo, va tenir el seu moment brillant de la nit quan va demanar als presents: ‘I tot això que proposen, per què no ho van portar a la pràctica quan governaven?’ Rialles entre el públic. El silenci sepulcral havia arribat minuts abans, amb una cita de l’antropòleg Manuel Delgado, que el moderador mateix va deixar anar: ‘En les polítiques de la dreta hi ha hagut la complicitat de les esquerres.’
ERC tracta bé Colau
Alfred Bosch (ERC) va tractar Ada Colau amb cotó fluix durant el debat. Va elogiar-ne el paper com a portaveu de la PAH, va llançar-li floretes pel seu vot sí-sí del 9-N i en cap moment no va atacar frontalment la candidata de Barcelona en Comú. Bosch, acostumat a la virulència del congrés espanyol, es va veure molt segur dalt l’escenari, no va caure en l’error de presentar-se només com a independentista i es va mostrar preparat en qüestions de ciutat. Va proposar, per exemple, que el salari mínim de Barcelona fos més alt que a la resta del país, perquè la vida hi és més cara. Això sí, Collboni li va marcar un gol per l’escaire quan va retreure-li que ERC hagués votat recentment per la privatització dels pàrquings municipals, cosa que va aixecar els aplaudiments de part del públic. La resposta de Bosch: ho hem fet, cert, en canvi de diners per a polítiques socials.
Lecha s’aixeca i se’n va
La candidata de la CUP – Capgirem Barcelona va avisar només de començar el debat: ‘No em quedaré fins al final, perquè vull anar a la concentració de la plaça de Catalunya per les encausades al setge del parlament.’ I sí, sí, mitja hora abans d’acabar, la candidata va marxar educadament de l’escenari i se’n va anar al carrer. Una vintena de persones la van seguir. Abans, va deixar anar una de les frases de la nit: ‘Les esquerres no han governat Barcelona. Hi han governat les empreses i el gran capital.’ Nerviosa al començament (s’estrena com a candidata), va anar agafant força a mesura que avançava el debat. I un avís per a navegants: ni ella ni Ada Colau no semblen disposades a fer un espectacle de les desavinences entre la CUP i Barcelona en Comú. Quan els van demanar directament per què no s’havien posat d’acord, va costar que s’entengués. O potser cap de les dues no tenia ganes de fer arribar la sang al riu. Va haver de ser, altre cop, el moderador qui posés el dit a la nafra: ‘Voleu dir que no hi té res a veure la presència d’ICV a la llista de Barcelona en Comú?’ Aplaudiments a la sala.
Jaume Collboni salva els mobles
Un molt hàbil Jaume Collboni va ser capaç de salvar els mobles en el debat. Gairebé en cap moment el representant del PSC, el partit per excel·lència de la marca Barcelona, no es va veure arraconat per la resta de candidats. Potser només una excepció: quan Ada Colau va demanar-li si els seus dubtes sobre la municipalització de l’aigua tenien res a veure amb el fet que hi hagués militants socialistes dins l’empresa Agbar. Collboni, davant l’increïble silenci de la resta, fins i tot va enorgullir-se d’haver guanyat unes primàries. Unes primàries que –ningú no va recordar-li-ho– van ser notícia per una indignant tupinada electoral mesos enrere. En sortint, aquest cronista va sentir més d’un assistent atacant durament Collboni, cosa que dalt l’escenari es va veure més aviat poc. Collboni sap com debatre. Veurem si en tindrà prou per a salvar el naufragi del PSC que les enquestes pronostiquen.
Ada Colau, alcaldable
Amoixada per la resta, Ada Colau va intervenir durant el debat sabent-se la candidata que les enquestes pronostiquen amb més opcions de guanyar. Potser per això va optar pel paper d’alcaldable. Dit això, els seus millors moments són quan agafa el discurs de líder veïnal i parla de la ciutadania, per una banda, i els polítics per una altra, fins que s’adona que ara ella també és política. I aleshores frena. Brillant, Colau, quan va retreure a Collboni el paper dels socialistes amb els desnonaments. Va ser molt insistent en la crítica a Xavier Trias. Potser la que més. Realment va ser un no parar; i en un debat en què Trias no era present quedava estrany i tot.
