16.03.2015 - 17:17
Jordi Graupera, periodista i professor de la Universitat de Nova York, ha escrit una proposta de full de ruta cap a la independència de Catalunya. L’ha titulat ‘Esborrany de full de ruta (sense rumiar-hi gaire)’ i hi proposa els passos que caldria seguir per atènyer l’estat independent. Diu que s’hauria de fer una llista unitària amb CDC, ERC, Unió i Moviment d’Esquerres, mentre que CUP, Procés Constituent i EUiA haurien de fer una candidatura ‘independentista, internacionalista i col·lectivista’. Vegeu a continuació la proposta de Graupera:
«Abans del 27-S:
a) Obertura de procés deliberatiu
—Els mitjans de comunicació públics organitzen debats en què totes les forces del parlament hi són representades –si ho volen, si no, cadira buida– sobre temes sectorials: pensions, exèrcit, drets col·lectius i individuals, relacions internacionals, energia, on s’enfoquin els costos i beneficis segons les parts. El mateix amb sindicats, patronals, i entitats civils de totes les tendències. El mateix amb els catedràtics de les matèries on hi hagi, almenys, un del sí i un del no. La conselleria de Presidència organitza un debat a cada capital de comarca amb els mateixos principis.
—Es despleguen les estructures d’estat avalades a les eleccions del 2012: Hisenda pròpia i Seguretat Social. Es preparen les contingències pel que fa a seguretat, infrastructures i abastiments. Es publica la disposició constitucional transitòria que ha de ser llei fins que s’aprovi la nova Constitució. Es vota al parlament la proposta de regles del procés constituent, que serà posterior al plebiscitari.
—El president de la Generalitat explica explícitament i pública per què creu que un país independent és millor que un de no-independent. Tots els líders parlamentaris fan el mateix en la televisió pública segons les seves preferències. Després de cada intervenció de 30 minuts, periodistes dels principals mitjans privats del país els fan preguntes.
b) Eleccions.
ERC i CDC i UDC tornen a obrir el debat sobre la llista unitària sense prejudicis. ERC accepta que l’argument de tenir més vots no sembla ser vàlid. CDC accepta mecanismes de control de les actuacions del govern que garanteixin el seu compromís (per exemple, accepta que la desconfiança és normal) i UDC, després la consulta interna, fa un discurs orgànic alineat amb les seves bases. MES se suma a la coalició acceptant que el lideratge de Mas per la llista és un tràngol que han d’empassar-se pel bé de la llibertat. SI se suma a la llista acceptant el llenguatge menys directe d’aquests partits. Es presenten tots junts amb un programa independentista que proposa un procés constituent obert, transparent i amb el màxim marge ideològic per al debat posteleccions. Els líders dels 5 partits són els primers 5 llocs de la llista: CDC, ERC, UDC, SI, MES. Els cinc següents són independents. Els 5 següents de partit, i així fins el final.
CUP, PC i EUiA es presenten junts a les eleccions amb un programa independentista, internacionalista i col·lectivista que proposi un procés constituent assembleari i cooperativista.
c) Si el sí guanya a les eleccions:
—Es proclama la independència de Catalunya.
—Es pren el control dels aspectes relacionats amb la seguretat.
—Tots els residents a Catalunya es converteixen automàticament en ciutadans del nou estat, si ho volen.
—S’obren negociacions amb Madrid: deute per reconeixement.
—S’obren negociacions amb Brussel·les en base al que diu el tractat de Lisboa sobre sortides i entrades a la UE i sobre participació en les transferències de renda europees.
—S’obren negociacions amb Berlín, París i Londres sobre deute i seguretat jurídica.
—S’obren negociacions amb organismes internacionals sobre crèdit de transició.
—S’obren negociacions amb els països petits de la UE i Israel.
—S’obren negociacions amb els EUA, la Xina i Rússia.
—Etc.
Si les negociacions no donen cap fruit, referèndum de ratificació unilateral o reculada. Si les negociacions donen fruit (reconeixement, encara que transitori, de la UE, obertura de negociacions amb Espanya i inici dels reconeixements d’altres països).
Immediatament s’obre el procés constituent, a través d’un comissionat multipartidista del parlament, que conclou amb unes eleccions constituents al cap d’un any.
Referèndum de la constitució.
Si surt el sí, sol·licitud d’entrada a l’ONU. Si surt el no, eleccions.
11 de setembre de 2017: tots a la platja.
d) Si guanya el no:
El president i els líders dels principals partits polítics dimiteixen. Els partits sobiranistes s’abstenen al ple d’elecció del president Albert Rivera (si es presenta) o de qui es presenti. Catarsi del catalanisme. Mortalla. Fundació de nous partits. Redefinició d’estratègies.
11 de setembre de 2017: tots a la platja.»
