Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  03.03.2015  20:23

Autor/s: Empar Olmos Fletes

L'insubmís i el General

Entrevista a Vicenç Salvador Torres Guerola de Palma, Coordinador del Projecte Basset.

Men?ame
 

Quin va ser el motiu principal per a començar aquest projecte?

L’any 2007, al País Valencià vàrem celebrar el tricentenari de la derrota del nostre estat valencià en mans dels borbons francesos i la corona castellana.  

Les nostres Institucions valencianes -no totes- feren el possible per amagar aquest gran esdeveniment, com fan ara a Mallorca, però la realitat s'imposa sempre i val la pena lluitar per no perdre la nostra pròpia identitat com a nació catalana. Només col·lectius que treballen per recordar la nostra història, associacions culturals, escriptors, artistes i alguns mitjans de comunicació, sobretot digitals, van aportar de forma simbòlica i molt generosa el seu esforç. A més, sent en aquesta època professor d'història em vaig adonar que molt pocs valencians coneixien l'heroi més important que ha donat el nostre poble: El General Basset, comandant dels artillers mallorquins a Barcelona.


Quines persones vau començar el projecte?

Josep Usó i Mañanós de Vila-real, escriptor i amic; Carolina Latorre Canet, fotògrafa i productora d’Alginet; i jo mateix que sóc de Mallorca però visc entre La Ribera i el Pirineu tot l'any. Després es van sumar a nosaltres persones de gran nivell cultural, com Joan Torres i Nalda d'Olot, director d'escola ara jubilat i soci d’Acció Cultural del País Valencià; Damià Torres Latorre d'Alginet, l'olímpic científic de la Ribera més conegut del País Valencià; Alejandro Miralles Montolío, doctor en Matemàtiques a l'UJI de Castelló; Empar Olmos, de Paiporta, Llicenciada en Ciències Polítiques per la UAB; Joan Lladó, col·laborador a Palma d’Obra Cultural Balear; Francesc Olmos, professor d'esports, divulgador del projecte a la comarca de la Ribera; Elvira Grau, d'Alfarb, requint a la banda del seu poble; Pepa Garcia, de Bellreguard, professora de català a València; Jordi Ferrer, nascut a Euskadi i fotògraf a València; Salomé Cubertorer, la nostra col·laboradora d'Almassora; Alejandro Castillo, informàtic cubà-valencià que viu a Castelló; Baltasar Ballarín, de la Ribagorça i molts companys més que donen la cara pel nostre heroi.


El teu judici per insubmissió va ser un dels més públics de l'Estat. Et van absoldre i pocs mesos després es va acabar la mili obligatòria a Espanya. Per què un insubmís vol recuperar la figura històrica d'un general?

El judici públic era contra el MOC, no només meu; i el MOC va guanyar una batalla. Encara queden moltes batalles per guanyar. Estic absolutament en contra de les armes i la carrera armamentística. El nostre pols amb l'Estat era lluitar contra una llei absolutista, basada en una història brutal de sang. Havíem perdut la nostra llibertat, el nostre autogovern el 1715, el Regne de Mallorques. La dinastia dels borbons va introduir el sistema de reclutament forçós. El 3 de novembre de 1.770 el rei Carles III va dictar una ordenança en la qual un de cada cinc joves en edat militar (les Quintes), entre els 18 i els 40 anys, estava obligat a servir els seus interessos. Basset és l'heroi més important que ha donat la nostra nació catalana. El General Basset, enginyer i artiller, va lluitar sempre per la causa dels Àustries, per un sistema més parlamentari, el de la Corona d'Aragó, contra el sistema absolutista de les Corones de Castella i França.


Ets una persona molt coneguda als carrers de Palma per ser un dels pioners del GREC -Grup d'Educadors de Carrer-. Sé que tens molts amics i família a Mallorca, però vius al País Valencià. Vens molt per la teva terra? Com ho portes?

No vinc tantes vegades com vull. Sí que és cert que hi ha persones que estimo molt, i tinc bons records dels meus amics Tomeu Arbona Figuerola, Antoni Jaume Castelló i Eugenia Urrea Mesquida, quan érem educadors de carrer. Jo estava a Son Roca, Son Ximelis i Son Anglada; així com d'en Felipe González Morey, amb el que cantava en el cor És Taller, dirigits pel millor director coral i d'orquestra que he conegut, en Francesc Bonnín. Actualment sóc el representant de l'Arxiu Ismael Latorre Mendoza al País Valencià, i és un compromís del qual ara per ara no em puc escapar.

Com podries resumir el treball del Col·lectiu del Projecte Basset?

Les persones del col·lectiu treballen des del grup local, però aprofiten qualsevol circumstància, passant les nostres fronteres si cal, de fet hem enviat molts materials fora d’Espanya. Et poso diversos exemples d'activitats que hem fet perquè et facis una idea: a) per una banda «La Muixeranga del Poema a Joan Baptista Basset» es va escoltar a La Segona Festa Estellés a Alginet, i també en un míting de Compromís; i d’altra banda en Josep Usó, a Lausanne –Suïssa-, va donar una conferència i recità els poemes dedicats al nostre General i al nostre poble; b) des d’un dinar de germanor o una Assemblea del Col·lectiu a una tertúlia literària, per exemple, a Vila-real; c) des d’un article publicat al Web donant suport l’Associació Miquelets del Regne de València http://www.micalets. a difondre un acte de L’Associació de Socarrats de Vila-real des del Facebook o Twitter; d) des d’escriure i publicar moments històrics del General, com per exemple l’article d’En Joan Torres i Nalda dedicat al moment històric de Gibraltar, a fer difusió a les xarxes socials de totes les pàgines dedicades a la nostra memòria històrica, especialment totes aquelles que treballen pel Tricentenari dels Països Catalans: 1707 –Almansa-, 1714 –Barcelona- i 1715 –Mallorca-; e) des de donar una xarrada explicant la història de la Guerra de Successió Europea, a fer difusió a les xarxes de qualsevol acte que faci referència al General Basset, com fa poc en la Societat Coral El Micalet http://www.scelmicalet.cat/ , o bé, des d'ara donem suport per Internet a Obra Cultural Balear, al Grup Blanquerna o a la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015.


Esteu molt presents en les xarxes socials. Com ha rebut la gent la vostra iniciativa?

Sembla que la idea de posar la imatge i el nom del General valencià a les xarxes socials ha tingut molt èxit. Les pàgines del Projecte Basset juntes superen els 26.000 seguidors a Twitter. Si pensem que són pàgines sobretot de cultura i d'història, crec que podem estar més que contents. És cert que cada pàgina i cada administrador posa la seva empremta política i fa esment a les notícies de la nostra premsa en català digital que creu convenient. El compromís del grup és en aquest cas fer difusió sobretot de les webs i mitjans que treballen en la nostra llengua quan no fem un tuit concret d'història. La gent és molt seriosa i penso que per això les pàgines creixen i el nostre heroi cada vegada està més present a Internet. Si algun company es dóna de baixa en el Twitter els altres el substituïm esperant que algú del grup que no estigui a la xarxa reculli la pàgina.

Les nostres pàgines al Twitter són: Projecte Basset (@ProjecteBasset), País Valencià (@PaisNostre),Vicenç Salvador T. (@Vicen76), 1707-1714 (@1707_1714), General Basset (@General_Basset), Salvem l'Ebre (@SalvemlEbre), Corredor Basset (@CorredorBasset), Regne de Mallorques (@RdeMallorques) Regne de València (@Regne_Valencia) Mallorca 1715 (@Mallorca1715) Mercat Cultural Català (@MercatCat).

Però el més important és constatar que cada dia i cada any, més persones, siguin o no del nostre col·lectiu, parlen, escriuen, canten, donen conferències, expliquen a l'escola o els instituts i la Universitat la vida del General Joan Baptista Basset i Ramos, i sé que el Projecte Basset ha estat una bona eina per socialitzar i donar a conèixer el nostre heroi.

L’objectiu de recuperació dels nostres herois no és un objectiu nostre només. Són moltes les persones que hi treballen, i moltes ho van fer abans que nosaltres. Si bé, puc dir que el treball sistemàtic i de grup ha donat molt bons resultats. Nosaltres només hem estat l’espurna que ha encès la flama de la història i de la nostra memòria fora dels llocs específicament acadèmics.

En nom del Col·lectiu del Projecte Basset dono les gràcies a totes les persones que treballen pels nostres mateixos objectius. Tinc clar que no és una qüestió de mèrits d'uns ni d'altres. Tota pedra fa paret. El Projecte Basset és una pedra més, això sí, de gran qualitat social.


I el Poema a Joan Baptista basset?

Al País Valencià l’orquestra de Cambra de Supramúsica www.orquestrasupramusica.com de Vila-real, dirigits per Carles Ramón i Segarra; i a Catalunya l’orquestra de Cambra de l’Empordà i la Polifònica de Puig-reig, dirigits per Carles Coll i Costa, són els encarregats d’interpretar l’obra. Ja tenen el seu pressupost i oferim a tots els Ajuntaments la possibilitat de realitzar un concert amb orquestra de cambra, cor i solistes. A Mallorca encara ningú ha agafat el guant, però estic segur que en poques setmanes algú s'animarà.

Dit això, com a autors de l'obra, tant Josep Usó com jo, estem oberts a qualsevol agrupació local, banda o grup orquestral de qualsevol poble o ciutat, sent professionals o no, puguin interpretar també l'obra dedicada al nostre heroi. Nosaltres només cobrem els drets d'autor a través de la societat d'autors, de manera que és molt assequible econòmicament per a qualsevol ajuntament petit i res a dir d’una vila més gran.

Empar Olmos Fletes

Llicenciada en Ciències Polítiques per la UAB

Men?ame