Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  20.02.2015  06:00

Autor/s: Xavier Pi (ACN) i Redacció

Inauguren la MAT, una línia gegantina rebuda amb molta oposició al territori

Interconnectarà elèctricament els estats espanyol i francès

Men?ame
 

Avui s'inaugura oficialment la línia de molt alta tensió (MAT). Una línia amb unes característiques úniques al món: 250 quilòmetres de cable soterrat, un túnel que travessa el Pirineu, 700 milions d'euros d'inversió i 2.000 megawatts de potència. D'aquesta dimensió són algunes de les dades que mou la interconnexió elèctrica amb l'estat francès, un projecte que ja encara la recta final i que ha mogut polèmica al territori, fins al punt que hi ha calgut mediació europea. Avui se'n talla la cinta, però l'entrada en servei de la línia subterrània no arribarà fins a final de juny, quan s'hagi acabat el període de proves. Des d'aleshores, l'energia que circularà a 320 kV pel subsòl de l'Alt Empordà doblarà la capacitat d'intercanvi entre els estats espanyol i francès, però encara no s'haurà arribat a la recomanada per Europa.

Han passat set anys d'ençà que el mitjancer europeu Mario Monti va proposar de soterrar el tram transfronterer dels 400 kV. El primer informe que recomanava de fer passar la MAT pel subsòl va arribar a la Comissió Europea el desembre del 2007.

Avui Inelfe, la societat formada per l'espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, ja ha enllestit la interconnexió. Les obres han durat poc més de dos anys i mig. S'han alçat les estacions conversores, s'han excavat i recobert les rases, s'ha perforat el túnel del Pirineu i s'ha estès el cable que enllaça Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) amb Baixàs (Rossellò).

Al tram transfronterer, el període de proves va començar el mes de novembre i s'allargarà ben bé fins a final de juny. Serà aleshores quan entrarà en servei efectivament la interconnexió de la MAT. La línia soterrada que travessa el Pirineu té 320 kV i una potència de 2.000 MW.

Per rasa i en túnel

El tram de la interconnexió té 64,5 quilòmetres: de l'estació conversora de Santa Llogaia d'Àlguema a la de Baixàs. És aquí on es rebaixa la tensió de la MAT (de 400 kV a 320) i el corrent altern es converteix a continu mitjançant els 5.400 mòduls de potència amb què compta cada planta.

Quan la MAT s'enfonsa al subsòl, circula soterrada mitjançant una rasa de més de 50 quilòmetres. El calaix de formigó per on passen els cables (en total n'hi ha quatre, perquè són dos circuits) és a 3 metres de fondària.

A l'Alt Empordà, la interconnexió travessa onze termes municipals (Santa Llogaia, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana i la Jonquera). Al tram rossellonès, la MAT soterrada passa per quinze municipis més.

La línia travessa el Pirineu mitjançant un túnel, perforat paral·lelament al del TGV. Té 8,5 quilòmetres de llargada (dels quals 1,1 són a l'Empordà) i un diàmetre de 3 metres i mig. Per construir-lo, es van fer servir dues perforadores de túnels fabricades expressament per al projecte (anomenades Albera i Canigó).

En total, la interconnexió elèctrica ha costat 700 milions. D'aquests, 225 milions s'han pagat amb una subvenció de la Unió Europea. A més, el Banc Europeu d'Inversions va concedir un préstec de 350 milions a Inelfe.

Duplicar la capacitat d'intercanvi

Segons l'estat espanyol, la interconnexió era necessària per a reduir la situació d'illa energètica en què es trobava. Quan entri en servei la MAT soterrada es podrà duplicar la capacitat d'intercanvi amb l'estat francès, que passarà de 1.400 megawatts a 2.800; és a dir, del 3% actual de la demanda al 6%.

Però encara no se satisfarà la recomanació de la Unió Europea, que diu que la capacitat d'intercanvi entre països ha de ser d'un 10%. Per això Red Eléctrica avança que més endavant caldrà fer més interconnexions.

Els trams denunciats

Mentre s'inaugura la interconnexió el Tribunal Suprem espanyol estudia uns informes oposats al tram aeri entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. L'enginyer industrial Pep Puig, autor d'un d'aquests informes, diu que la MAT no és necessària per al territori: 'És una infrastructura que serveix a altres finalitats, com ara l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però no és necessària ni per al TGV ni per al subministrament a les comarques de Girona.'

Segons Puig, és una inversió imprudent perquè entrebanca el desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa, que es basarà en energies renovables.

Les organitzacions contràries a la línia faran un acte de protesta aquest matí (10.30) a Viladasens.

Durant molt anys hi ha hagut protestes al territori per l'impacte ambiental de les torres de la MAT. En aquest reportatge alguns dels activistes expliquen com veuen la situació en aquest moment.

Tot aquest temps, VilaWeb ha seguit amb detall la polèmica. Us oferim ací alguns dels articles publicats:

La MAT, al Suprem la mateixa setmana de la interconnexió (16-02-2015)

Mas creu que la MAT aconseguirà l'objectiu que Catalunya deixi de ser una 'illa energètica' (16-02-2015)

Santa Coloma de Gramenet es revolta contra la MAT (26-04-2014)

La Plataforma No a la MAT planta creus al Gironès i l'Empordà (13-04-2014)

Forcadell, Colau i Aicart criden a la desobediència des de Santa Coloma (13-02-2014)

Santa Coloma de Farners, Riudarenes i Sils es mobilitzen en contra de la MAT (26-01-2014)

Onze hores de resistència sota terra contra la MAT (09-01-2014)

El rescat de l'activista que s'ha soterrat contra la MAT s'allarga (08-01-2014)

El túnel de la MAT ja és una realitat (24-04-2013)

Ramon Folch: 'Serem el pas energètic d'Espanya a Europa' (17-11-2012)

Opinió de Joan Martí Colomer: 'La MAT no ho hauria arreglat pas' (16-03-2010)

No a la MAT critica que ara s'estudiï tan sols el soterrament a Collserola (02-03-2009) 

No a la MAT, indignada amb les respostes a les al·legacions (24-01-2009)

Red Eléctrica reitera que no enterrarà cap tram de la MAT fora del Pirineu (13-11-2008)

'No he negociat res, tinc pilones de la MAT a casa i no he vist ni un duro' (03-06-2008)

'La MAT es pot soterrar pertot arreu' (28-03-2008)

Ací trobareu tots els articles publicats a l'hemeroteca de VilaWeb sobre aquest tema.

Men?ame