Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  18.02.2015  06:00

Mas esbossa un pla per a la desconnexió i per a gestionar el dia a dia

En mig any vol impulsar un pla d'estructures d'estat, el desplegament de la hisenda pròpia i un inventari d'infrastructures estratègiques

Men?ame
 

Els set mesos que resten fins a les eleccions del 27 de setembre han de servir perquè el govern faci feina i enllesteixi la que té començada. I també per a preparar la desconnexió respecte d'Espanya. Aquesta és la idea que va transmetre ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, que va presentar els deu projectes prioritaris del seu govern fins a final de la legislatura. Tres dels eixos d'actuació de Mas tenen el propòsit de preparar el terreny per a independitzar-se de l'estat espanyol: un pla executiu per a la preparació d'estructures d'estat, el reforç i la consolidació de l'acció exterior i un pla d'infrastructures estratègiques.

Els altres projectes són mesures per a la creació d'ocupació, polítiques al servei del teixit industrial, lluita contra la pobresa i l'exclusió social, reforç de l'estat del benestar, ensenyament i cultura, desplegament de la llei de transparència i impuls de la llei per a la no-discriminació.

La preparació de la desconnexió

Tres dels propòsits principals del govern són el desplegament d'una hisenda pròpia, el reforç de l'actuació exterior de la Generalitat i l'elaboració d'un pla d'infrastructures estratègiques. L'objectiu: 'Deixar-ho tot a punt en cas que arribi una desconnexió legal amb la resta de l'estat', va dir Mas.

Quant a les estructures d'estat, es farà un pla que detalli les que ja hi ha disponibles i les que seran necessàries en cas de disposar d'un estat propi. A més s'hauran d'aplicar noves mesures i planificar actuacions a dur a terme en coordinació amb el Consell Assessor per a la Transició Nacional. Qui s'encarregarà d'aquesta tasca és un comissionat per a la transició nacional que presidirà Carles Viver i Pi-Sunyer.

També caldrà donar impuls a la hisenda pròpia, mitjançant un nou model.

Caldrà planificar i dissenyar una seguretat social catalana durant els sis mesos vinents. El pla, l'elaborarà el Departament d'Economia amb el suport del d'Empresa i Ocupació i del de Benestar i Família.

Mas també va anunciar el desplegament de la llei d'acció exterior 2015-2018, que començarà reforçant les dues noves delegacions, a Àustria i a Itàlia, i impulsant la delegació davant la UE, presidida per Amadeu Altafaj.

I també va dir que s'elaboraria un sistema de protecció i resposta a instal·lacions estratègiques: xarxes, sistemes i equips físics essencials que caldrà tenir controlats en el moment de separar-se de l'estat espanyol. Això inclou l'abastament d'aigua, les infrastructures energètiques de qualsevol mena, les logístiques i de mobilitat, com ara ports, aeroports, vies de tren i carreteres, i els sistemes de telecomunicacions.

Segons que va explicar Mas, d'ací a mig any, abans de la campanya de les eleccions del 27 de setembre, tornarà a comparèixer per a fer un balanç del grau d'implantació de totes aquestes mesures. El president també va fer una referència a les intencions amb vista a la legislatura vinent. En cas tingui responsabilitat de govern després de les eleccions del 27-S, crearà una conselleria d'Afers Estrangers.

Projectes urgents per a la creació d'ocupació

Mas va recordar que ja hi havia tres projectes de llei aprovats: el de la formació professional de Catalunya, el de modernització de l'estructura del Servei Català d'Ocupació i el de simplificació de l'activitat administrativa. També va anunciar que enguany destinarien vuitanta milions d'euros a programes de garantia juvenil, per a 38.000 joves que no tenen feina o no tenen prou formació; que es crearien programes d'ocupació per a beneficiaris del PIRMI; i que s'inauguraria un centre de formació professional de l'automoció a Martorell.

Polítiques per al teixit industrial

Així mateix, va parlar de la consolidació del pla de doctorats industrials; de les primeres convocatòries d'un programa nou, que es diu 'Indústries del coneixement', per a estimular empreses o persones que volen innovar i que tenen idees (amb 30 milions en 5 anys); la constitució de l'agència catalana del medi ambient, que agruparà l'ACA, l'Agència Catalana dels Residus, el Meteocat i l'Institut Cartogràfic i Geològic; les primeres proves de la T-Mobilitat; i un pla de foment de la biomassa forestal.

Pla de lluita contra la pobresa i per la inclusió social

Mas va dir que calia garantir que els qui tenien dret a la renda mínima i inserció en continuessin fent ús. Ara són uns 27.000 ciutadans. Va anunciar la constitució d'un fons d'atenció a subministraments bàsics, per impedir a les companyies que tallessin la llum o el gas a la gent que no pogués pagar la factura.

Pla de suport a les famílies i mesures per a reforçar l'estat benestar

El govern presentarà el projecte llei de suport a les famílies, amb una protecció especial als infants i adolescents, sobretot en els àmbits de l'educació, la salut i l'habitatge. S'aprovarà un pla estratègic d'atenció integral a la infància i l'adolescència; es crearà el Consell de la Discapacitat de Catalunya; i es millorarà la cobertura sanitària de tal manera que les llistes d'espera per a qualsevol intervenció no superin el període d'un any. El govern, va dir el president, assumirà el cost del tractament de l'hepatitis C.

Pel que fa a l'habitatge, s'augmentarà el nombre de destinataris d'ajuts socials per a l'habitatge, entre aquells que no poden pagar el lloguer o la hipoteca. 'S'aprovaran mesures per a protegir els deutors hipotecaris, és a dir, els qui tinguin hipoteca i no puguin pagar-la per una situació de vulnerabilitat social; i també mesures perquè els qui tinguin un lloguer puguin retenir habitatge', va dir.

Ensenyament i cultura

Mas va començar dient que el govern continuaria defensant el model d'escola catalana: 'S'aprovarà el decret ordenació d'ensenyaments a primària, ESO i batxillerat en currículums bàsics i es posarà l'accent en la millora de la formació dels mestres.' Per exemple —va dir—, professors universitaris de magisteri estudiaran els millors sistemes de formació de mestres del món, amb visites als països corresponents, per saber com ho fan. També s'activarà el programa 'Lletres a les aules', 'Lletres en viu' i el de trobada de joves lectors i blocaires literaris; es posaran en funcionament dotze noves biblioteques a Catalunya; es destinaran cinquanta milions d'euros al sector empresarial i productiu cultural català; i s'obrirà el Centre de Difusió del Patrimoni al Palau Moja.

Desplegament de la llei transparència

Per desplegar totes les activitats que preveu la llei de la transparència, es crearà el Comissionat per a la Transparència, que dependrà de Governació i que presidirà Núria Bassols. L'objectiu serà implantar estratègies per a garantir la transparència i l'accés a la informació pública. Es posarà en funcionament la comissió de garantia d'accés a la informació pública i s'aprovarà un decret regulador del registre dels grups d'interès, per saber quants són i qui són. També es farà un programa de formació per a alts càrrecs i treballadors públics, per assegurar una bona aplicació de la llei de transparència. I hi haurà d'haver cartes de servei a tots els serveis públics bàsics, perquè els ciutadans sàpiguen quines condicions poden requerir.

Mas veu més tranquil·litat i normalitat en la relació amb ERC

Pel que fa a les relacions entre CiU i ERC, Mas va dir que es trobaven en un moment de 'més tranquil·litat i normalitat', que és com hauria d'haver estat sempre, tal com convé --va dir-- a formacions polítiques que persegueixen objectius comuns: 'Si compartim aquests objectius, és lògic que hi hagi una situació de més normalitat.'

Tanmateix, va descartar que ERC entrés al govern. 'Ara, quan s'acaba la legislatura, no podem desmuntar les estructures actuals per començar de nou', va dir. Segons el seu parer, fins el 27 de setembre, l'executiu actual ha de tenir 'la màxima potència i energia'. Va explicar que l'acord amb ERC no incloïa incorporar consellers republicans al govern sinó experts, que s'incorporaran al govern a partir d'ara. I va aprofitar l'avinentesa per a recordar que a principi de legislatura ja havia convidat ERC a entrar al govern.

Men?ame