15.02.2015 - 06:00
Jaume Bosch ha estat un dels primers diputats a anunciar que no repetirà. Ha estat portaveu i president del grup d’ICV durant el tripartit i ara és un dels ponents de la llei electoral.
—Què sent quan escolta que marxa un dels diputats històrics?
—T’hi vas adaptant, perquè també va una mica amb l’edat. Reconec que fa molt que estic en política i que en entrar en el dotzè any de legislatura toca el relleu. Entra dins la normalitat més absoluta. Una de les coses que més ens demana la gent és coherència, i si el meu partit aprova un codi ètic que limita les legislatures, l’he de complir.
—És una marxa volguda o respon només al codi ètic?
—No, no. Independentment del codi, toca deixar pas a gent nova. A mi m’encanta fer de diputat, però sempre he sabut que era una feina temporal.
—Marxa amb alguna cosa pendent?
—Sí, la llei electoral. No descarto que encara puguem donar la sorpresa i aprovar-ne almenys una part abans del juliol. Com a país, és vergonyós que no hàgim estat capaços de posar-nos d’acord en aquest tema. De l’experiència, també en trec que caldria adaptar el reglament del Parlament. No pot ser que entre que presentes una proposta i es discuteix puguin passar mesos. De la mateixa manera que s’ha de regular la feina dels diputats. No pot ser que divendres no hi hagués dos grups en la comissió de la llei electoral quan un dels quals, Ciutadans, va presentar el dia abans una interpel·lació sobre aquesta qüestió.
—Vostè, en època del tripartit, va tenir un paper destacat. La història no recorda aquest període amb gaire estima. És just?
—El principal defecte d’aquella època era dir que érem un govern tripartit, i a la pràctica va ser així. Va faltar unitat de govern únic, i durant una època cada partit anava a la seva. Això es va traduir en moltes disfuncions. Però la part positiva supera la negativa, i moltes coses que al seu moment es van criticar s’ha vist que han estat molt positives. Era una altra època, amb més recursos, però per exemple al Baix Llobregat es va fer l’extensió de l’hospital Broggi, que ha marcat un abans i després. I, des del punt de vista nacional, el que estem vivint és conseqüència que el president Maragall va plantejar que s’havia de superar el marc de l’Estatut del 79 i fer un pas més. La sentència del 2010 ens va col·locar en un altre àmbit.
—A vostè se l’ha etiquetat com a integrant de l’àrea catalanista d’ICV i va votar pel doble sí. S’ha entès l’ambigüitat del partit en el procés?
—Quan es faci balanç amb calma del 9-N, es reconeixerà el paper d’ICV. Alguns partits tenien la posició molt clara i d’altres aglutinàvem el que tradicionalment ha estat el centre de gravetat del país. D’aquestes formacions, el PSC s’ha trencat perquè no ha aguantat la pressió i CDC s’ha adaptat amb el problema d’Unió. I ICV té una complexitat que ha provocat moments de dubte i alguns errors, però el 9-N la gent d’ICV estava votant respectant la llibertat de cadascú.
—Això és ambigüitat.
—O reconeixement de la diversitat. Vam prendre posició en favor de votar, i no s’entén el vot massiu en algunes àrees sense l’acció d’ICV. El partit està a favor de l’estat propi. Uns el volem independent i uns altres federal. És evident que el partit s’ha de definir més. De fet, aquest mes es farà una convenció i en els documents previs s’assenyala la proposta d’un estat lliure associat, que vol dir ser dins l’Estat amb un reconeixement de la sobirania i la secessió. Només compartiríem cap d’estat, forces armades, representació internacional i una mena de concert basc. Si no, no tanquem la porta a la independència. L’evolució d’ICV s’ha de reconèixer, i permet que es deixi d’assimilar-nos amb la posició del PSC i el PSOE, que s’han fet seu el federalisme assumint el que proposava l’Estatut. Res més.
—Futur?
—Crec que s’ha abandonat massa aviat la bandera del referèndum. És fàcil d’explicar a la comunitat internacional, que cada vegada ho té més difícil per negar un referèndum com l’escocès. El mapa polític es pot fer miques totalment en l’àmbit estatal i pot ser que calguin suports de partits catalans. Trobo que es cremen etapes massa ràpidament; jo no hauria convocat eleccions ara, tot i que a ICV ens beneficia que no siguin al març.
—Per què?
—El mapa actual crea incertesa en tots els partits. Per exemple, a l’Estat, es preveia una pujada espectacular d’IU igual que de Ciutadans, però l’entrada de Podem canvia coses. Jo crec que Podem al setembre serà un partit més normal, ja haurà perdut aquesta aura de virginitat, perquè haurem vist què ha fet a Andalusia i a les municipals, i quins pactes fa i quin programa presenta. A Catalunya, sense negar que recull un cert sentiment, no deixa de ser una sucursal, i jo crec que ICV ha de fer valer la seva història, la transformació als municipis i l’acció al Parlament.