12.02.2015 - 06:00
Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Verge i màrtir, diuen. El noucentista Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost, va dedicar-li uns quants versos del ‘Romanç primicer de la ciutat de Barcelona’. La perfecció formal i lingüística del poeta, polític i periodista de principi del segle XX, pren una vivor especial en aquest poema. En són exemple versos com ara aquests: ‘Ja que sou tan emporprada,/ llibereu nostra Ciutat/ d’envegetes resclosides/ que són l’esca del pecat.’ Com ja vam fer per Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis, hem trobat una estona perquè Celdoni Fonoll –rapsode, poeta i cantant– recités el poema i l’enregistrés. El podeu veure a continuació:
Romanç primicer de la ciutat de Barcelona
Endreça
Verge i Màrtir Santa Eulàlia:
a la cripta us han deixat.
Entre velles draperies
les ferralles han granat.
Reflectint les vidrieres,
l’alabastre ha flamejat.
Vostres ossos de fadrina
aquí toquen la Ciutat.
Verge i Màrtir Santa Eulàlia:
a la cripta us han deixat.
Sou nevada com els lliris
de la cara d’un albat;
sou vermella com les roses
d’una faç d’enamorat.
Sou vermella del martiri;
blanca sou de castedat.
Ja que sou tan blanca i pura,
llibereu nostra Ciutat
del pecat de flastomia,
que és la sutja del pecat.
Ja que sou tan emporprada,
llibereu nostra Ciutat
d’envegetes resclosides
que són l’esca del pecat.
Feu que plani generosa,
que els poetes l’han lloat.
Guerau de Liost, ‘La ciutat d’ivori’ (1918)
