06.02.2015 - 20:55
El guardó Socarrat Major, que atorga cada any l’associació cultural vila-realenca Socarrats, ha recaigut enguany en l’escriptor i intel.lectual Joan Francesc Mira. Mira s’afegeix així al llarg llistat de persones i entitats que hen rebut ja aquesta distinció, que els darrers anys ha estat lliurada a l’escriptor Jaume Cabré i al grup musical Obrint Pas.
El lliurament d’aquest premi tindrà lloc en el transcurs d’un sopar que se celebrarà dissabte 7 de febrer, a partir de les 21 hores, al restaurant Cal Dimoni.
Sobre Joan Francesc Mira, heus ací la informació sobre la seua vida i obra que dóna Viquipèdia:
Joan Francesc Mira (València, 3 de desembre de 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià. És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i president d’Acció Cultural del País Valencià.[2] En l’àmbit polític, és simpatitzant i ha sigut candidat del Bloc Nacionalista Valencià els anys 2000 i 2003.[3]
Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1985), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000).
Nascut en 1939 a la ciutat de València, va viure la seua infància a la pedania de La Torre d’aquesta ciutat. En 1959 va obtindre el títol de batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma, i a l’any següent, també a Roma, es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Lateranense. En 1962 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i es va doctorar en Filosofia i Lletres per la mateixa universitat l’any 1971. Posteriorment, va treballar en aquesta com a professor de grec entre 1983 i 1991. Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, on desenvolupa la seua tasca docent.
Al llarg dels anys setanta va col·laborar al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona, i en els anys 1978 i 1979 fou professor de la Universitat de Princeton. Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social entre els anys 1980 i 1984, i el 1982 fundà el Museu d’Etnologia de València, institució que va dirigir fins a 1984.[5]
El 1991 rebé la Creu de Sant Jordi per la seua dedicació cívica. Entre 1992 i 1999 fou president d’Acció Cultural del País Valencià,[5] i el 1999 fou candidat a les Corts Valencianes per la coalició anomenada Valencians pel Canvi, en la qual s’integrava el Bloc Nacionalista Valencià. Així mateix, en 1999 va entrar a ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Per la seua trajectòria, l’any 2004 li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 2005 fou guardonat amb el premi Gabriel Alomar.
A més de la seua participació en les eleccions valencianes de 1999, posteriorment va ser candidat del Bloc Nacionalista Valencià a les eleccions generals del 2000 i a les eleccions valencianes de 2003, on va tancar de manera simbòlica la llista del BLOC per Castelló. Així mateix, el seu fill Roger Mira va ser cap de llista de Compromís en Castelló a les eleccions generals espanyoles de 2011.[6]
El juliol de 2012, Joan Francesc Mira va ser elegit novament president d’Acció Cultural del País Valencià en substitució d’Eliseu Climent. El maig del mateix any, durant les votacions a les Corts Valencianes per renovar el Consell Valencià de Cultura, Compromís va proposar Joan Francesc Mira com a membre d’aquesta institució per ser independent i tindre un currículum superior i important per dignificar el CVC. Però, el PP va pactar amb el PSPV-PSOE i va vetar Mira, impedint-li ocupar una de les 25 places del CVC.
El 2013 va presentar El tramvia groc (Proa), on recull les experiències de la seua infantesa a la pedania de La Torre de València durant la dècada del 1940 i 1950.
També és autor de novel·les i contes com ara El bou de foc (1974), Els cucs de seda (1975), Viatge al final del fred (1983), Els treballs perduts (1989) -premi Lectors del Temps 1990 i un acostament temàtic a l’Ulisses de Joyce-, Borja Papa (1996), Quatre qüestions d’amor (1998) i Purgatori (2002).
Com a traductor, destaquen les seues versions de La Divina Comèdia (2001), dels Evangelis (2004) i de l’Odissea (2011).[16]
Novel·la
- El bou de foc (1974)
- Els cucs de seda (1975)
- El desig dels dies (1981)
- Viatge al final del fred (1983)
- El treballs perduts (1989)
- Borja Papa (1996)
- Purgatori (2002)
- El professor d’història (2008)
- El tramvia groc (2013)
Narrativa breu
- Quatre qüestions d’amor (1998)
- Els cucs de seda (1975)
Assaigs, estudis, biografies
- Som. Llengua i Literatura (1974)
- Un estudi d’antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp (1974)
- Els valencians i la terra (1978)
- Introducció a un País (1980)
- Població i llengua al País Valencià (1981)
- Crítica de la nació pura (1985)
- Hèrcules i l’antropòleg (1994)
- Sense música ni pàtria (1995)
- Sobre la nació dels valencians (1997)
- Cap d’any a Houston (1998)
- Els Borja. Família i mite (2000)
- Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador (2002)
- La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez (2004)
- Vida i final dels moriscos valencians (2009)[17]
- En un món fet de nacions (2008)
- Europeus. Retrat en setanta imatges (2010)
Traduccions
- Borja Papa (1997)
- Valencia para visitantes y vecinos (1999)
- Los Borja: familia y mito (2000)
- El tramvia (2001), de Claude Simon
- La divina comèdia (2001)
- Evangelis (2004)
- l’Odissea (2011)
Premis
- 1974 Premi Andròmina de narrativa per Els cucs de seda
- 1984 Premi Joan Fuster d’assaig per Crítica de la nació pura
- 1985 Premi de la crítica Serra d’Or d’assaig per Crítica de la nació pura
- 1985 Lletra d’Or per Crítica de la nació pura
- 1991 Creu de Sant Jordi
- 1996 Premi Crexells-Ateneu de Barcelona per Borja Papa
- 1996 Premi Nacional de la Crítica, per Borja papa
- 2000 Premi de la crítica Serra d’Or de traducció per Divina Comèdia
- 2001 Medalla d’Or de la Ciutat de Florència
- 2001 Premio Nacional de Traducción
- 2002 Premi Sant Jordi de novel·la
- 2004 Premi Nacional de la Crítica, per Purgatori
- 2004 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
- 2004 Miquelet d’Honor de la Societat Coral el Micalet de València
- 2005 Premi Gabriel Alomar
- 2007 Premi Jaume Fuster
- 2008 Premi Maria Àngels Anglada de narrativa
- 2008 Premi Joan Crexells de narrativa per El professor d’història
- 2009 Premi Maria Àngels Anglada per El professor d’història
- 2009 Premi Nacional de la Crítica, per El professor d’història
- 2009 Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa per Escacs de mort
