03.02.2015 - 10:39
“Un reportatge periodístic que ens explica el franquisme a través del caliquenyo” defineix Francesc Canosa el seu darrer llibre “Fumar-se el franquisme. La Catalunya caliquenyo” (Ara Llibres) i que mostra la importància que va tenir l’elaboració d’aquest cigar a la plana d’Urgell.
Per Canosa, el caliquenyo es va convertir en “el cigar del poble” en un temps en que el fumar va substituir altres mancances. El llibre es centra en el que Canosa anomena el “clúster caliquenyo” i que té el seu epicentre en la plana d’Urgell i on tenen una importància capital Fondarella (on també s’anomenen caliquenyes), Torregrossa, Juneda o Torres de Segre. Canosa ha fet un extens treball de documentació que inclou una trentena d’entrevistes a persones (les opinions de les quals d’una manera o altra surten reproduïdes en el llibre) i que li permet exposar alguns motius de la presència del caliquenyo a la plana.
Per una banda l’arribada, a principi del segle XX, de soldats (molts lleidatans i valencians, on també hi apareix) que han estat a Cuba i han aprés la manera d’elaborar cigars. L’origen de la paraula caliquenyo apunta a Cala Pequeña, un indret cubà.
I per altra unes condicions climatològiques similars a les on creix el millor tabac de Cuba. Relativament prop del mar (menys d’un centenar de quilòmetres, presència de la marinada i rosades matinals) que crea un microclima similar alcubà i acompanyat de la presència de l’aigua que comença a distribuir per tota la plana el Canal d’Urgell.
Tot plegat crea un seguit de microfàbriques que generen un producte que “permet fumar-se el franquisme com una supervivència” i que augmenta l’autosuficiència dels pagesos i els permet tirar endavant ja que els caliquenyos es reparteixen per tot Catalunya. Fins al punt, per Canosa, de que la venda de caliquenyos es converteix en un “ascensor social” ja que és un “mode econòmic” en el que hi té un paper capital la dona. De fet suposa el pas a tenir una “feina professional remunerada”. De fet, Fondarella recorda aquesta feina dins de la Mostra d’Artesania i Oficis que fa a finals de la primavera.
Relacionat amb la postguerra i elaborat sense reconeixement oficial, per Canosa el caliquenyo és fruit de “la supervivència, una necessitat” i es justifica la manera de fer-se perquè apareix en “un estat que és il·legal amb una necessitat dels pagesos de legalitat real”. Tot plegat, un temps, el de la postguerra, que el caliquenyo representa perquè “és un tabac que li costa de tirar” com el període històric en que va agafar major rellevància
El monopoli més antic
A mena de contextualització històrica, Canosa recorda que el tabac és el monopoli espanyol més llarg, des del 1636, que va tenir un punt d’inflexió amb la perduda de Cuba, 1898, que va facilitar l’expansió del tabac a la Península (a partir del 1920), però que no és fins el 2000 es condeix, a Llibert Castelló de Juneda, la primera llicència per cultivar tabac i elaborar cigars artesans al marge de Tabacalera.
El llibre es presentarà el 19 de febrer a Lleida, després a Barcelona i Canosa confia poder-lo presentar a Fondarella a la primavera.
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.
